El ‘lletgisme’ es paga car
Les antiestètiques esportives que Balenciaga va posar de moda la tardor passada provoquen un imparable efecte dòmino
Fa un any Balenciaga va canviar definitivament les normes del calçat, i de pas les de la moda, amb un dels seus èxits més rotunds. Va ser amb les sabatilles Triple S, que van portar a la màxima expressió una tendència que abans alguns dissenys de Prada i d’Adidas by Raf Simons havien començat a marcar.
Són sabatilles pesades, aparatoses, antiestètiques i molt poc afavoridores que proporcionen la versió sneaker del que durant un temps va triomfar com a ugly shoe, és a dir, la sabata lletja. Amb l’èxit supervendes dels seus ugly trainers (és el nom més habitual que la indústria de la moda fa servir per referir-se a aquesta tendència en auge) Balenciaga no només va aconseguir esgotar totes les existències durant la tardor passada i provocar eternes llistes d’espera (malgrat que costen prop de 800 euros) sinó que a més ha impulsat un efecte dòmino que sembla imparable. Totes les marques segueixen el seu exemple. A remolc han arribat versions molt semblants de les firmes més diverses i, en conseqüència, de tots els preus. Però s’ha parlat sobretot de les Buffalo perquè és la marca que probablement va inventar aquest estil internacionalitzat als anys noranta per les Spice Girls. Ara tornen per la porta gran amb versions que costen 200 euros i causen sensació, però qui no pugui permetre’s aquests preus i molt menys les ugly trainers del sector del màxim luxe (Chanel i Louis Vuitton, per posar dos exemples, també tenen les seves propostes) pot escollir entre les opcions de Fila (150 euros) i Puma (110), Coolway (70), Topshop (52), Zara (39,95) i Bershka (35,99).
Que aquestes vambes són lletges és evident, però el terme no el van instaurar ni detractors ni usuaris sinó que va sorgir al diari especialitzat Business of Fashion, quan fa un any va dedicar tot un reportatge a esbrinar d’on veniem les “sabatilles lletges de pare”. Les van batejar així per la seva estètica vintage ,o passada de moda... i poc afavoridoexcel·lència ra. Sigui com sigui, les han adoptat adolescents i adults i tots combinen aquest calçat poc estilós a la seva manera. No hi ha normes. Pot acompanyar una estètica esportiva o urbana, però també poden ser el complement sorprenent (i perfecte?) per a un vestit de nit. La febre per aconseguir unes Triple S (o succedanis) és global. Les autèntiques les porten Bella Hadid, Hailey Baldwin i Rihanna, i totes les instagrameres que es preïn. Però Luka Sabatt, considerat l’influencer per de la generació Z, va ser un dels primers a mostrar la tendència a Instagram. Calçat amb les primeríssimes Balenciaga més lletges va ajudar a generar aquest gust viral per elevar el lletgisme a objecte de desig que ha proporcionant fins i tot el hashtag #BalenciagaTripleS... Cada vegada que en surt una nova edició, s’esgota i, per poder acontentar el màxim nombre de pretendents, la firma de vegades es veu obligada a inventar sortejos (per entrar a la llista de possibles compradors). I, esclar, tota aquesta bogeria per aquests sabatots té la seva repercussió a eBay, on les revendes poden arribar a superar els 1.500 euros.
El responsable del misteriós èxit de la lletjor en la moda és Demna Gvasalia. Des del seu fitxatge per a Balenciaga ha captivat un públic divers (i adinerat) amb picades d’ullet als vuitanta i els noranta més extravagants. Ara parlem de la bogeria pel calçat lleig, però també va fer exalçament de samarretes publicitàries, logos exagerats i rareses com la seva versió de la bossa d’Ikea. Va ser també l’any passat que Gvasalia va fer la famosa Frakta, la bossa de 50 cèntims de la botiga de baix cost, en cuir flexible blau per 1.700 euros.
Va causar sensació, però menys que les ugly trainers... i per a això sí que hi ha una raó: segons un estudi de la consultora Bain&Co, les esportives de luxe són un valor a l’alça avançant la passió per les bosses de mà. El 2017 van suposar 30.000 milions d’euros (un 10% més que l’any anterior) en vendes, mentre que les de bosses de mà només van créixer un 7%. Això ha fet que les firmes de luxe (o no) s’hi adaptin. I proposin les seves sabatilles esbojarrades a preus també esbojarrats.
També es coneixen com a ‘sabatilles lletges de pare’ i segueixen la petjada de l’‘ugly shoe’
Demna Gvasalia també ha versionat la bossa d’Ikea i les samarretes publicitàries