De poemes i fados al tecno
Una variada oferta de lleure fa que tots els barcelonins tinguin la seva festa a les festes de la Mercè
Eclèctica i descentralitzada, una nit de les festes de la Mercè acull propostes de lleure per a tots els gustos que omplen innombrables racons de la ciutat. La vetllada bé pot començar a la plaça Sant Jaume, on es projecta un mapping sobre la façana de l’Ajuntament. L’espectacle Oda des del cel, basat en un poema de David Castillo, és un viatge per la història de la capital catalana. També és un retrat de la diversitat que té i de les seves contradiccions: “Moderna i antiquada; tradicionalista i avantguardista; catòlica i rosa de foc; civilitzada i brutal”, diu un dels versos.
“És molt visual, ben sincronitzat entre la veu i la imatge, i a més aprens història”, defineix María Conce, que viu a Barcelona per cursar un màster. Elements icònics es van deformant per transformar-se en d’altres en un espectacle que acaba envoltant l’espectador i que convida a la reflexió. “Potser l’únic error és que mareja una mica perquè has de girar el cap constantment”, apunta Andrés Auza, company de la María, sobre la representació de l’artista visual Faust Morales, que també aprofita la façana del Palau de la Generalitat. “És molt crític”, li xerra un turista al seu grup d’amics en perfecte anglès. La plaça és plena, però sense arribar al punt d’atabalar.
Quinze minuts abans de començar el concert de Cuca Roseta a l’avinguda de la Catedral tots els seients ja estan ocupats. Hi ha moltes persones dretes per co- nèixer aquesta música popular portuguesa de compàs dolç, com la veu de l’artista, que vesteix plena de brillants. I és que Lisboa és la ciutat convidada de les festes d’aquest any. Els fados no són estranys per a tots els barcelonins: “De tant en tant els escolto, són molt bonics, només em faltaria aprendre portuguès per acabar de gaudir-los”, comenta Jordi Castellsegué. Lligams culturals ibèrics. “El fado és una música preciosa”, relata una dona en una videotrucada que possiblement connecti amb l’estranger, ja que la fa en anglès. El romanticisme de la música convida les parelles a abraçar-se.
Quan s’arriba al parc de la Ciutadella, que ha crescut en dimensió amb quatre àrees diferenciades, es percep olor de marihuana. Just al costat de les sofisticades furgoteques, les furgonetes que són el penúltim crit gastronòmic, hi ha un grup de llauners amb la ja clàssica cançó “cervesa, beer!” que recorda els mercats de roba itinerants de l’extraradi. Hi són per tot arreu, com cada cap de setmana. També les terrasses de la ciutat són plenes. Sembla que hi ha lloc per a tothom. En un racó de la Ciutadella fan una performance amb música electrònica mentre en una pantalla es distorsionen els moviments que un hipster amb gorra, ulleres i bigoti fa amb un gran mocador vermell.
Anant cap a l’Arc de Triomf hi ha una reguera inacabable d’adolescents que fa botellot al seu aire. Un d’ells vomita. Com als pobles, a Barcelona la festa major també sol ser l’excusa dels primers excessos. Sobre l’escenari dels concerts de RAC 105, l’indi
surfista de Ramon Mirabet, que aprofita l’ocasió per fer un al·legat a favor d’acollir refugiats.
Ja al barri del Raval el terra de la plaça dels Àngels està molt més enganxifós del que és habitual. És del tot impossible acostar-se a l’escenari per l’aglomeració de persones. Sonen els alemanys Meute, que toquen tecno suau amb una banda. És a dir, substitueixen la figura del dj per una dotzena de músics amb instruments de vent i percussió. Sembla una xaranga del futur. La proposta original sorprèn al començament, però la multitud aglomerada al costat del Macba, heterogènia en procedències i formes de vestir, triga poc a arrencar a ballar. Ciutat Vella és territori Barcelona Acció Musical (BAM), iniciativa que descobreix músiques emergents des del 1993.