“El meu histrionisme m’ha portat èxits, però també fracassos”
L’ENTREVISTA BORIS IZAGUIRRE ‘SHOWMAN’ I ESCRIPTOR
Fa quatre anys que Boris Izaguirre està instal·lat a Miami, on treballa a Telemundo col·laborant en el magazine rosa ¡Suelta la sopa! D’ençà que es va fer popular arran de la seva participació a Crónicas marcianas, aquest veneçolà de 52 anys ha provat fortuna, amb sort diversa, en diferents espais televisius. Després d’un temps desaparegut de la pantalla petita espanyola va reaparèixer fa dues setmanes a la tercera edició de MasterChef Celebrity, que s’emet els diumenges a La 1. No serà la seva única aparició televisiva: aquesta setmana també ha començat a rodar Sí, quiero ese vestido, programa de Dkiss en què assessorarà núvies per trobar el vestit dels seus somnis. “Sí, podem parlar d’una tornada a la televisió espanyola. I vinc molt preparat!”.
Aquesta edició de MasterChef Celebrity ja s’ha gravat del tot. Què ha après de l’experiència?
Que si t’equivoques durant el procés d’elaboració d’un plat has de tornar a començar de zero, sense preocupar-te del rellotge. Una equivocació sempre és definitiva. El més difícil del programa ha estat veure quan, de sobte, un plat s’enfonsa... i després t’enfonses tu. Però cal tenir la força per recuperar-se, aixecar-se i continuar endavant. Aquesta sensació també la tens molt com a novel·lista, que de sobte escrivint t’enfonses perquè veus que allò no funciona. En aquest sentit, cuinar i escriure em resulta molt semblant.
L’ha sorprès el nivell dels companys?
Això els ho has de preguntar a ells, perquè crec que pensaven que el pitjor cuiner era jo i que era un desastre [riu]. Però es van emportar més d’una sorpresa...
Amb quin concursant va congeniar més?
M’ha agradat conèixer una mica més Santiago Segura, perquè som contemporanis. Crec que ens hem evitat durant molt de temps i aquí, enmig d’aquest enrenou, ens vam adonar que ens podíem ajudar. I això ha estat molt bonic. També vaig exercir una mica d’ONU entre Antonia Dell’Atte i Carmen Lomana.
Com ha viscut aquest enfrontament?
En un moment determinat vaig arribar a dir que eren com la confluència a Veneçuela dels rius Orinoco i Caroni, que quan es troben canvien de color pel xoc. Penso que vaig tenir bastant d’èxit com a diplomàtic.
Va notar que intentaven posicionar-lo?
Són persones nascudes en la manipulació! Però jo també he crescut en la manipulació; és una de les meves troballes professionals.
Després d’haver estat jurat en diversos programes, per què es va passar a l’altra banda?
Era una situació tan inusitada i diferent que em vaig preguntar per què havia de dir que no, per què no m’havia de llançar a aquest risc i a aquesta aventura. MasterChef és un talent show i té un punt de
reality, però sobretot és un programa que et millora la vida, sincerament. Ha estat una autèntica segona oportunitat. Un cop a la meva vida va passar el tren i jo hi vaig pujar directament, i després aquest viatge em va anar portant a diferents llocs. I ara MasterChef m’ha donat una segona vida a la televisió. M’agrada la idea del tren que torna a passar, perquè moltes vegades un ho anhela i es pregunta: “Si va passar una vegada, per què no pot tornar a passar?”. I em veig a l’andana, pujant al tren sense por i amb poc equipatge.
I quin tren lamenta no haver agafat a la seva vida?
Moltíssims, però sobretot no haver insistit en la meva carrera com a guionista. Vaig començar escrivint guions d’un gènere molt polèmic com les telenovel·les, però em va ensenyar a no tenir por del guió. És veritat que he tingut molta sort, èxit i molts lectors com a novel·lista, però lamento haver deixat aquesta faceta de banda tant de temps.
Vostè ha tingut un paper important a la televisió espanyola. Què opina de la tele que es fa actualment a Espanya?
És molt bona, sobretot després de veure-la des de fora. Tinc la certesa que em van contractar en una cadena com Telemundo, de les més importants de parla hispana als Estats Units, per la meva experiència a la televisió d’aquí, en una època que es feien programes en directe molt sorprenents i que ells aspiraven a emular.
Durant anys ha estat molt
showman. MasterChef li ha permès que puguem veure un Boris més real?
Soc un showman per naturalesa. No recordo un dia de la meva vida que no hagi organitzat un xou o que no hagi tingut ganes d’organitzar-ne un. Penso que el meu histrionisme m’ha portat molt lluny, però també que m’ha perjudicat moltes vegades. Dit d’una altra manera, m’ha donat molts èxits, però també ha estat el responsable d’alguns dels meus fracassos. I lamento no haver tingut una mica més de direcció sobre aquest histrionisme tan natural en mi, que de vegades pot haver semblat artificial, cosa que em sembla horrible.
Aleshores lamenta haver mostrat sempre aquesta vena histriònica?
A mi em sembla que tot està molt associat al meu passat a Crónicas
marcianas. No tinc cap problema amb la meva presència en aquest programa, al contrari, no tinc més que agraïment, però em sembla que un cop es va acabar vaig continuar fent una altra mena de programes que no necessàriament s’havien d’assemblar a Crónicas
marcianas. Jo vaig intentar adaptar-me. Un dels meus dons és que soc molt sensible i adaptable, tal com ho demostra el fet que m’he adaptat a viure a Miami, que és una ciutat insòlita. Penso que ara ja he aconseguit un equilibri en aquest aspecte.