Cada any moren uns 200.000 ocells en la pesca en aigües de la UE; SEO BirdLife presenta el seu pla contra les captures accidentals
sió. Els ocells moren enfonsats o embolicats en les línies d’hams, o agonitzen quan els pescadors no arriben a tallar a temps la llinya per salvar-los. De vegades, l’aglomeració els impedeix actuar i han de parar la feina. “S’han donat casos amb més de 100 baldrigues capturades en una línia d’hams”, diu Pep Arcos, responsable del programa marí de SEO BirdLife mentre s’acosten a la popa els primers ocells atrets per les anxoves de Tobella.
A la Mediterrània, baldrigues i gavines (gavià de potes grogues, gavina corsa), però també (encara que no tant) paràsits, mascarells, gavots o corbs marins emplomallats, són víctimes dels hams. Els estralls més grans, però, són per a les baldrigues.
Tot i això, “amb petits canvis en la manera de treballar es podrien evitar bona part de les captures involuntàries d’ocells”, diu optimista Pep Arcos. Per buscar solucions, s’ha posat en marxa el projecte Zepamed, impulsat per SEO BirdLife i amb el suport de la Fundació Biodiversitat a través del programa Plenamar, que gestiona fons de pesca de la UE.
Amb aquest projecte es persegueix implicar els pescadors perquè apliquin mètodes menys nocius per als ocells i que els evitin –a ells mateixos– molèsties o danys en la seva feina diària habitual. Solucions per afrontar el problema? Calar de nit (quan els ocells no tenen tanta activitat), afegir pes a les línies perquè s’enfonsin més de pressa, fer que aquests hams no siguin tan accessibles o invisibles als ocells, o col·locar esquers menys atractius (pop, cranc), entre d’altres.
Jordi Granollers, un pescador de Llançà, recorda que fa uns anys el nombre d’ocells enganxats al seu vaixell era tan gran (anava a pescar el lluç) que havia d’interrompre la feina. Ara el segueixen menys ocells; cala de nit i no fa servir la sardina com a ham.
Actualment, al seu vaixell també hi va Verónica Cortés, amb qui està provant una nova configuració del palangre, de manera que aquesta corda queda fora de la vista dels ocells, alhora que es permet un calat més ràpid. Diu que aquest sistema “va molt bé”, però falta que es generalitzi. “Els animals hi són per a alguna cosa, i si en falten, tindrà alguna mena de repercussió”, esbossa un discurs ecologista. “Jo no vull matar ocells, sinó agafar peixos. Si agafo un ocell perdo la possibilitat de pescar”, diu aquest mariner a terra.
L’ocell més afectat per les captures accidentals és la baldriga balear, que tan sols cria a les Balears i en queden unes 3.000 parelles.
La seva població cau a un ritme d’un 14% anual, de manera que es tem que d’aquí seixanta anys pugui desaparèixer si no canvia aquesta tendència. També perillen, però, les altres dues espècies de baldrigues, la cendrosa mediterrània i la cendrosa atlàntica. L’avantatge d’aquestes últimes és que tenen poblacions més nomque broses i ben distribuïdes, i això els fa guanyar temps a l’hora d’extingir-se, però la tendència a la baixa és la mateixa.
–Mireu, una baldriga, a la una, darrere la gavina! –crida Pep Arcos tot assenyalant un petit ocell fosc que s’aixeca amb feines de l’aigua i sobrevola amb aspecte vulnerable arran de la superfície.
“La supervivència de la baldriga depèn del fet que els individus arribin a l’edat adulta i puguin viure una llarga vida, de manera l’elevat impacte de les captures és una amenaça per a l’espècie”, afegeix Arcos mentre se subjecta ferm a una soga que penja verticalment del vaixell. Sense voler, no podem evitar mirar els que donen senyals que la biodramina no els ha fet efecte.
“Un estudi del CSIC, en què col·laborem, va concloure que gairebé la meitat de la mortalitat de la baldriga es deu a les captures accidentals en la pesca”, diu Arcos, impertèrrit davant l’ascens de les ones. El resultat és que la taxa de supervivència de la baldriga balear (és a dir, la probabilitat dels individus de sobreviure d’un any a un altre) es redueix a un 80%, cosa que converteix els hams en un factor determinant del seu declivi.
Centenars d’ocells ja voletegen davant nostre mentre fan la immersió a la recerca de les apetitoses anxoves. Aquesta visió ens permet imaginar el trist final d’aquestes bandades si aquest fos un vaixell de palangre amb centenars d’hams minant el mar i no un vaixell amic en mans d’una generosa organització conservacionista.
L’impacte de la pesca en els ocells no és un fet nou, però sí que constitueix un fenomen que s’ha generalitzat en l’últim mig segle, a causa de l’increment de l’esforç pesquer i, en particular, pel creixement de la flota d’arrossegament i dels descarts que genera (peixos no comercials que tornen al mar i que sovint aprofiten els ocells).
El resultat és que una activitat pesquera més intensa, que ofereix menjar alternatiu i en abundància, combinada amb la reducció de recursos naturals (sardines o seitons, com a preses principals), ha fet canviar el comportament d’algunes espècies d’ocells, que han adquirit el perillós costum de seguir la empremta de les barques per alimentar-se.
A mesura que passen els anys, hi ha noves espècies aprenen a aprofitar aquests recursos. Comprovem aquest perillós oportunisme dels ocells davant la costa d’Arenys de Mar, quan ens acostem a un arrossegador, des d’on es llancen al mar sense parar ingents quantitats de descarts que atreuen un incessant al·luvió d’ocells que hi acudeixen enfebrats. “Els ocells s’han associat a la pesca i aquest canvi de comportament va a més; ho veus...”, assenyala Pep Arcos.
Tant Pep Arcos com Verónica Cortés apunten la possibilitat que la UE promogui una regulació per prevenir aquests danys en la fauna, com ja s’ha fet als mars de l’Antàrtida, on els vaixells són obligats a calar de nit per evitar l’impacte sobre els albatros. “En qualsevol regulació que es faci hi han de participar els pescadors”, remarca, però, Pep Arcos, convençut que la implicació d’aquests professionals és clau per reduir aquest impacte mortal.
Ara són seixanta els vaixells pesquers (de Catalunya, les Balears, la Comunitat Valenciana i Múrcia) els que participen en aquest projecte, i s’han compromès a donar informació sobre les captures involuntàries i a col·laborar en el desenvolupament i la possible adopció de mesures. S’espera, però, que el nombre d’adhesions creixi com una gran ona, perquè els ocells deixin de morir als hams.
La pesca intensiva i la falta de recursos accentuen el canvi de comportament de certs ocells