Actualitzem l’ideal de la Mercè
La festa de la Mare de Déu de la Mercè, o, com també l’anomenen, del Remei i de Gràcia en les nostres necessitats, redemptora de captius, que demà dia 24 celebrem amb joia a Barcelona i a tot Catalunya, ens ajuda a redescobrir els grans ideals de servei i amor al pròxim en aquests dies de recomençament del nou curs pastoral. Maria ens inspira perquè el millor de la nostra vida ho posem totalment al servei dels altres, i que la seva inspiració ens endinsi en totes les dimensions de la virtut de la caritat. “Ella és mestra de consagració a Déu i al poble, en la disponibilitat i el servei, en la humilitat i la senzillesa d’una vida oculta, totalment entregada a Déu, en el silenci i en la pregària”, escriu el Papa Francesc als Mercedaris .
El “descens” de la Mare de Déu a Barcelona fa just 800 anys, per inspirar un ideal de redempció als cristians del segle XIII, és font de la nostra alegria i del nostre consol. Sant Pere Nolasc, un laic que canvia el comerç per la preocupació pels germans durament empresonats pels turcs i que podien perdre la seva fe, és qui inicia pròpiament el nou orde religiós, l’orde de la Mercè, ajudat pel bisbe de Barcelona Berenguer de Palou i el capítol canonical, i pel dominic Sant Ramon de Penyafort, amb el mateix rei de Catalunya i Aragó Jaume I, que els presta tota la seva protecció. La Verge Maria els va inspirar una vivència real i concreta de les paraules de Crist: “Era a la presó i vinguéreu a veure’m”, on revela que només l’amor tingut als més petits serà el que haurà arribat fins al mateix Fill de Déu: “M’ho fèieu a mi!” (Mt 25,36.40).
L’ideal de la Mercè consisteix a redimir captius no amb les armes sinó amb l’amor, la pregària, les almoines, la negociació i, si convé, oferint-se un mateix a canvi de la llibertat dels empresonats. Pau i diàleg, conviccions pròpies i acostament als enemics, respecte per la llibertat religiosa i recerca de la transformació de l’altre, del qui ens oprimeix o del qui ha delinquit. Hem de saber traduir aquest ideal amb noves i concretes accions de compromís.
Aquests dies, amb tots els qui treballen a la pastoral penitenciària, recordem els nostres germans afligits per la privació de llibertat arreu del món. La presó sempre és un càstig molt dur per a ells i les seves famílies. Maria és la mare pobra del Magníficat, que sap què és viure en el desarrelament, no trobar casa, ser rebutjada, viure refugiada a Egipte, i haver de tirar endavant amb l’ànima en suspens. Maria coneix bé els qui ara sobreviuen a les presons, les seves famílies –que pateixen tant–, i en té gran pietat. Maria comprèn bé el dolor de les víctimes i les immenses conseqüències negatives que els delictes han originat. Però segur que, trencant aïllaments severs i reixes, deixarà passar a mans plenes i sense distincions la gràcia amorosa i guaridora del seu fill, i ens ensenyarà a tenir amb tothom entranyes de misericòrdia.
La Mare de la Mercè acompanyi els funcionaris de presons, il·lumini els legisladors de les nacions i inspiri els governs perquè legislin i actuïn amb humanitat i amb prudència, apostin per alternatives menys doloroses que la presó, i no abdiquin de l’ideal de restauració personal i de reinserció social. Que puguem avançar pel camí de la justícia restaurativa i perquè finalment, pel poder de Déu, el perdó venci l’odi i la indulgència a la venjança. Santa Maria, Mare de la Mercè, doneu-nos amor, coratge, misericòrdia i esperança.
Recordem els afligits per la privació de llibertat. La presó sempre és un càstig molt dur per a ells i les seves famílies