L’orgue torna a sonar per la Mercè
El nou instrument ocupa el lloc del que va ser cremat durant la Guerra Civil
La basílica de la Mercè va inaugurar divendres el seu nou orgue, un instrument d’uns 3.000 tubs i 40 registres, que ocupa en el cor el lloc de l’antic, cremat durant la Guerra Civil, barbàrie bastant habitual d’aquells temps.
Els últims anys s’han refet diversos orgues importants de Catalunya, entre els quals el que tocava el pare de Pau Casals al Vendrell, que afortunadament es va salvar de la destrucció de la guerra per l’acció decidida del mestre.
Recentment es va construir el de la basílica dels sants Just i Pastor, en un moment en què disposem de molt bons organistes i interès per l’instrument. Per exemple en el concert programat per avui, la gran Montserrat Torrent (92 anys!) tocarà obres molt actuals de Benet Casablancas i de Josep Soler, entre altres mestres.
En aquest procés de renovació –que volta el milió d’euros– l’Ajuntament de Barcelona va col·laborar amb 80.000 euros i va ser fonamental l’aportació de la Fundació Bancària La Caixa (670.000 euros).
Magnífica obra dirigida per Gerhard Grenzing, que va construir aquest orgue respectant el moble de l’anterior, de Gaietà Estadella, un dels diversos prestigiosos orgueners que s’han vinculat a aquesta basílica. En la seva història trobem ni més ni menys que els Cavaillé-Coll i el poc recordat Aquilino Amezúa, que va construir l’innovador del Palau de les Belles Arts per a l’Exposició del 1888.
La basílica de la Mercè i els sons dels seus antics orgues van alimentar part important de la història a Catalunya; així, per la seva Escolania va passar Enric Granados, Gaspar Cassadó hi va fer els estudis de violoncel quan el seu pare dirigia l’Escolania, i fins i tot Lluís Millet, ja fundat l’Orfeó Català, va ser mestre de capella.
En la inauguració amb la nau plena (l’Ajuntament no l’ha volgut incloure en els actes de les festes de la Mercè) hi va participar el molt jove organista Thomas Ospital, nascut al País Basc francès el 1990, que gaudeix ja de reconeixement internacional.
Contradient el costum ancestral de l’organista invisible a la consola de l’orgue mentre els seus sons omplen amb harmonia l’espai basilical, amb bon criteri es va posar a l’altar una pantalla on es projectava l’acció del músic, que va sorprendre amb la seva musicalitat i perícia en un Bach (BWV 564). El programa també va incloure músiques de Liszt, Bartok, Duruflé i una brillant improvisació sobre els Goigs a la Mare de Deu de la Mercè.