La música sempre queda
Un estudi de la UVic demostra els beneficis d’Apropa Cultura
La Pilar se les sap totes: ara canta Baixant de la font del gat, tot seguit Clavelitos i, quan el Víctor amb l’acordió acaba la sessió amb La vie en rose, ella deixa tothom bocabadat perquè també se la sap, i en francès. La Pilar és una malalta d’alzheimer que divendres va anar a L’Auditori de Barcelona amb companys seus, i el Víctor és un estudiant de l’Esmuc que col·labora en el projecte Apropa Cultura. Els musicoterapeutes fan seguir el ritme als malalts amb unes panderetes i després amb unes maraques amb forma de fruites. A l’Enric li ha tocat un plàtan i el fa anar com una batuta. Com a director d’orquestra és, en aquests moments, l’home més feliç del món. Perquè d’això es tracta. El tercer grau arriba amb violins, guitarres, xilòfons, bongos i castanyoles. “Els instruments de corda toquen en do; estan manipulats perquè sonin bé”, explica la Cati, una de les musicoterapeutes, i allò ja és tota una orquestra.
L’Auditori acull grups de malalts d’alzheimer, amb una mitjana d’edat de 80 anys, i grups de discapacitats intel·lectuals amb una mitjana de 42 anys. Un grup d’investigadors de la Universitat de Vic (UVic), dirigits pels doctors Salvador Simó i Jèssica Garrido, ha fet un estudi d’aquesta activitat, Un matí d’orquestra ,en què els participants tenen una trobada amb musicoterapeutes, els fan cantar i els fan acompanyar les cançons amb instruments,
L’Auditori és l’escenari on malalts d’alzheimer i discapacitats s’acosten a la música
i assisteixen a una part de l’assaig de l’OBC.
Sonia Gainza, responsable d’Apropa Cultura, explica que es van adonar que “aquestes persones no podien venir als concerts”, i per això el 2012 van començar amb aquestes sessions en què assisteixen a un assaig i es poden moure si els cal. És ben bé fet a mida, i divendres l’orquestra els va regalar dos bisos.
L’activitat, tal com va explicar Simó, parteix del dret universal de la no exclusió social: “Amb aquesta activitat hem fet que no només sigui una idea, sinó un fet”. I va afegir que estan en converses amb institucions de tot Espanya per estendre aquest projecte arreu. També va subratllar que per als assistents anar a L’Auditori era molt important: “No és el mateix fer-ho aquí que en un altre espai, un lloc en què tenen accés a artistes de primer nivell”.
L’estudi també destaca que l’activitat funciona “per la potencialitat de les persones i per la complicitat dels acompanyants i familiars”, perquè “facilita l’expressió individual, alhora que els permet participar en una activitat social”. L’activitat “genera records i connexions” i fa que “augmentin les capacitats d’atenció i concentració” dels participants. El gerent de L’Auditori, Jordi Tort, va considerar que activitats com Un matí d’orquestra “ens fan créixer com a persones i com a societat”.
L’Esmuc ha fet un altre estudi amb els centres que participen en el programa, i una de les conclusions és que l’activitat també es beneficiosa per als professionals que hi intervenen, un aspecte que la UVic també ha recollit. En aquest sentit, “els musicoterapeutes també es mostren motivats i satisfets”, va dir Simó, perquè els assistents “estan contents de sortir dels seus centres i d’anar a L’Auditori, i una setmana després encara se’n recorden”.
Davant de tantes dades positives, no hi podia faltar una crítica. Simó va ser l’encarregat de dir-la en veu alta: “Volem fer més sessions i que durin més”.