Tres èpoques de pop d’aquí
La platja del Bogatell vibra amb La Iaia, Love of Lesbian i la Fundación Tony Manero
Amb el record de la formidable descàrrega rítmica que el Moll de la Fusta havia acollit abans-d’ahir a la nit amb sabor africà –i que ahir a la nit repetia en clau més local amb la gira de comiat dels Dr. Calypso després de trenta anys fent ballar– la platja del Bogatell va tornar a convertir-se ahir, i més amb les elevades temperatures que van assolar la ciutat a l’estil ferragosto, en punt neuràlgic de la festa i de la música de la festa major barcelonina.
L’escenari Mediterràniament, apadrinat per Estrella Damm, va acollir en la primera de les seves dues nits-matinades d’activitat un triplet de variat espectre estilístic i tirada popular, que reflecteix tres èpoques, tres generacions diferents de música popular confeccionada aquí: La Iaia, Love of Lesbian i la Fundación Tony Manero, tres excel·lents mostres de la riquesa musical de l’escena local.
Va trencar el foc l’excel·lent trio La Iaia, formació d’Osona que destil·la qualitat i multifuncionalitat instrumental amb aparent facilitat. El combo format per Ernest Crusats, Jordi Casadesús i Jordi Torrents va sortir a escena a dos quarts de deu, quan encara no s’havia congregat gaire públic a l’espai platja, però això no va ser obstacle per exhibir les seves millors armes. Entre aquestes, un repertori on tot i obrir amb un parell de talls del seu recent àlbum Tornar a ser u (la gira de presentació del qual tancaven ahir a la nit) van barrejar peces, èpoques i àlbums: La platja, On ets Matilda?, la indispensable Sota l’arbre, 3/24, On és el meu cap?, deixant per al final un paquet infal·lible format per L’ós, L’explosió i Declaració de principis. Tot un mostrari de magnífic i elaborat pop-rock.
Dues hores més tard va ser el torn previst de Love of Lesbian, que també van optar per un repertori que no és l’habitual de la seva recent gira d’aniversari. Durant hora i mitja, Santi Balmes i els seus esplèndids còmplices es van fer seu, ara sí, el nombrosíssim públic, a còpia d’un dels millors directes de l’escena espanyola d’ara mateix i un arsenal de cançons musculat, amb Cuando no me ves, Bajo el volcán, Nadie por las calles o fins i tot Los males pasajeros, i estava previst que tanquessin de matinada amb John Boy, Fantástico, Incendios i Planeador.
La matinada seria clausurada per la imparable Fundació Tony Manero, gloriosa referència d’addictius ritmes ballables (funk i altres) durant decennis, que ha trencat enguany aquesta tònica amb un Lugares comunes, més madur, contingut potser. Ahir a la nit, però, tenien la intenció d’interpretar únicament un parell de temes d’aquell àlbum i confeccionar un repertori més convencional, és a dir, lúdic i agitat.
Abans d’arribar al Bogatell l’aficionat també va poder optar pels descobriments, com els que va entreveure a la plaça Joan Coromines, amb les dues propostes locals d’indubtable futur: el pop soul del duo Danae & Golo d’arrelada personalitat, i sens dubte l’atractiu r’n’b i neosoul de la cantant Paula Peso.