Masterant
En realitat no ens hauríem de sorprendre que hi hagi tants màsters en el nostre món polític. Si busquem en un diccionari la paraula màster, surten moltes coses. Un màster pot ser l’amo o el propietari. Però un master of the ordnance pot ser el director general d’artilleria. Quan jo considerava fer un doctorat a Harvard (això és més que un màster) vaig haver de fer les meves pràctiques de milícies com a alferes d’Illetes, una base militar a Illetes, a Mallorca. Teòricament hi manava un capità, però el pobre tenia moltes altres responsabilitats i em deixava la base a les meves ordres la major part del temps. Quan la Sisena Flota americana venia a descansar uns dies a Mallorca, jo havia de saludar amb 21 canonades (amb soroll però sense bala) responent a 21 més que havien disparat els vaixells americans. O sigui que sense saber-ho jo era un màster, segons el diccionari. Era un màster molt dolent perquè els canons i les bales eren molt vells, gairebé sempre algun fallava i no vaig ser mai capaç de disparar 21 canonades. Vaig estar entre 19 i 23 però després del tiroteig algun alt càrrec em deia: per què ha disparat 22 canonades en lloc de 21? (o 19 en lloc de 21).
Jo he vist un munt de currículums d’empresaris importants que diuen que van fer un màster a Harvard, que dura gairebé dos anys, i en realitat van fer un programa per a directius que va durar poques setmanes. No només directius espanyols, també americans. A la Xina dos professors americans van crear no fa gaire una escola que presentaven com una espècie de filial a la Xina d’una sèrie d’universitats americanes (en les quals ells havien fet classes) i oferien un màster a directius amb un programa molt curt però molt car. Van començar forrant-se (amb la col·laboració d’alguns professors que hi anaven a fer unes classes també cobrant una pasta). Avui dia ja no es pot enganyar a la Xina ni en cap lloc del món i les escoles serioses se’n van sorprendre, la informació va circular i els potiners americans van fer fallida.
La Universitat de Harvard té moltes facultats; una és la Harvard Business School, on el programa més important que té és un màster en què es graduen uns 900 alumnes a l’any. També té una altra facultat que es dedica sobretot a ensenyar als qui volen treballar en política o en el sector públic. És la Kennedy School of Government i també ofereix un màster. Aquest és el que haurien de tenir els nostres polítics.
Però continuant amb el diccionari, un master workman és un capatàs. Crec que aquest ha de ser el màster al qual es refereixen la majoria dels nostres polítics. El capatàs d’Indústria, el capatàs d’Afers Exteriors, etcètera.
Com he donat a entendre abans, en aquests moments moltes persones estan rectificant els seus currículums i on posaven màster per Harvard o Wharton, ara posaran “graduat en el Programa Finances per a Directius de la Universitat de Wharton” o “graduat en el Programa per al Desenvolupament Directiu” de la Harvard Business School.
No està malament anar fent programes a escoles de direcció d’empreses, encara que siguin curts. Viurem molts anys en bona forma, caldrà treballar molt més enllà del que es fa avui dia perquè no hi ha ni hi haurà diners per pagar pensions, i el millor que podem fer és anar-nos posant i mantenint al dia assistint de tant en tant a un bon programa. Però no diguem que això és un màster.
Si als nostres fills o nets els prova la formació (i hauríem d’aconseguir que sigui així), expliquem-los què és un màster i aconseguim que s’entusiasmin amb la idea i la posin amb aquest entusiasme com un objectiu. Les millors escoles del món perden diners amb els seus programes màster perquè requereixen molts professors amb gran dedicació i a més concedeixen beques, préstecs i ajuts a qui els costa pagarlos. És clau el compromís dels participants de ser emprenedors o executius.
Les millors escoles del món perden diners amb els seus programes màster perquè requereixen molts professors amb gran dedicació