Arquitectura per a un món millor
Tots somiem, d’una manera o altra, a canviar les nostres ciutats i edificis. Sovint somiem en ciutats sense obstacles per a les persones amb diversitat funcional, sense llocs insegurs que posin en risc les dones o sense persones que hagin de dormir al carrer; altres cops anhelem una ciutat sense fums, sense sorolls i sense cotxes. També som molts els que somiem en edificis sense humitats, sense temperatures poc confortables o sense mala ventilació.
Considerant les particularitats de cada època, els somnis per fer millors ciutats han estat una constant en la història. I avui, u d’octubre, dia mundial de l’Arquitectura i també de l’Hàbitat Urbà, convé reivindicar el seu paper en el futur de les ciutats i el benestar de les persones que les habitem.
Vitruvi afirmava que l’arquitectura descansava sobre tres pilars fonamentals: la Venustas (bellesa), la Firmitas (fermesa) i la Utilitas (utilitat). Per ell, l’arquitectura consistia a alinear aquests tres aspectes. Més de dos mil·lennis més tard, i després de moltes reflexions, algunes d’utòpiques, estem lluny de satisfer els nostres somnis.
Les Nacions Unides i la Unió Europea, conscients de problemàtiques socials molt properes, com l’accés a l’habitatge, la cohesió social o la mobilitat, i d’altres més globals, com la lluita contra el canvi climàtic, l’economia circular o la implementació de les noves tecnologies, han engegat diferents projectes per revertir l’actual situació. Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), l’agenda urbana o la recent declaració de Davos d’impuls al concepte Baukultur en són bons exemples.
L’estratègia comuna en totes les interpretacions
No pot ser que la rehabilitació continuï estant tan per sota de les actuacions d’obra nova
sobre les urbs és clara: la renovació urbana és la única opció de futur capaç de donar resposta a les necessitats de les generacions presents i futures, sense comprometre el medi ambient i d’acord amb la visió vitruviana de l’arquitectura. Les ciutats i els habitatges són elements vius, de vida limitada i, per tant, requereixen actuacions de renovació que en millorin les prestacions.
Els arquitectes, exercint el paper social de la nostra professió, defensem un projecte de país basat en la transformació de les ciutats. Aquest projecte és clau per assolir ciutats més justes, sostenibles, empàtiques amb el teixit social i que afavoreixin el benestar, la salut i la felicitat de les persones.
No pot ser que la rehabilitació continuï estant tan per sota de les actuacions d’obra nova. Enfortir les polítiques de renovació urbana, liderar el consens entre els agents i garantir els recursos que capgirin aquesta situació són els objectius que demanem al futur pacte nacional de renovació urbana. En el dia mundial de l’Arquitectura, els arquitectes volem recordar el profund compromís de la professió per aconseguir un món millor, que ens acosti als somnis individuals i col·lectius de tothom.