AVUI I DEMÀ, L’ÀLBUM DE BITLLETS

Els sistemes de propaganda de tots dos bàndols van funcionar a ple rendibitllets ment durant la Segona Guerra Mundial. “Els de banc van modular la iconografia durant el primer terç del segle XX per adequar-se a les noves formes de comunicació i de transmissió ideològica”, explica el catedràtic d’història Ángel Bahamonde Magro. De fet, “la moneda de paper és la màxima expansió de la sobirania d’un país. Per tant, es va convertir en un element bàsic de nacionalització. La seva iconografia es va ajustar a aquestes dues realitats. Per això una col·lecció de reproduccions de bitllets configura un relat de l’ acció executada sobre l’ i mag i col·lectiu nari d’un país i sobre la imatge que es vol projectar cap a l’exterior”, destaca Bahamonde Magro. “Arribada una situació límit com va ser la guerra mundial, la moneda eixampla les seves vies d’expressió. L’esforç de guerra va significar l’ampliació de la circulació monetària, més enllà de les previsions establertes pels patrons monetaris internacionals. A més, van sorgir noves formes de moneda: d’invasió, d’ocupació, bitllets de l’exèrcit i vals a de bitllets als camps de concentració. Així es converteixen en testimonis de les realitats que se succeeixen al llarg de la guerra. La nostra col·lecció, doncs, conjuga explicació i valor afegit de coneixement sobre aquella tragèdia provocada per sis anys de guerra”, remarca l’historiador.