May demana calma i caps freds
La premier insisteix que el Brexit és possible, però els enemics l’amenacen
Dir que Theresa May es troba contra les cordes, o entre l’espasa i la paret, és un tòpic que en aquesta ocasió queda molt curt. Més aviat és com si d’un costat tingués un mur de formigó reforçat i acer inoxidable, amb filferro espinós i sensors magnètics, i de l’altre el famós sabre corb del general San Martín, la Tisó del Cid Campeador o les dues làmines paral·leles de Zufilqar. O com si al ring es protegís dels punys de Muhammad Ali o Joe Louis, el
Bombarder de Detroit. Si el Brexit fos una partida d’escacs, s’ha quedat només amb el rei, i, en escac constant, només pot moure’l una casella cap a la dreta, una casella cap a l’esquerra...
A la desesperada, per evitar in extremis (almenys immediatament) dimissions en el seu Gabinet, la premier va comparèixer ahir a la Cambra dels Comuns a fi d’explicar als diputats per què encara no hi ha acord amb Brussel·les, i les negociacions tornen a estar en punt mort: la Unió Europea accepta que el Regne Unit continuï en la unió duanera com a solució al problema de la frontera d’Irlanda, però no que aquest estatus tingui una data específica de venciment, com demana Londres. I a més, el règim de l’Ulster no seria exactament el mateix que el de la resta del país, perquè en termes reals romandria també en algunes facetes al mercat únic, i les mercaderies estarien subjectes a controls.
May, acorralada pels brexiters durs al nord, els euròfils partidaris de continuar a Europa al sud, els unionistes nord-irlandesos a l’est i els nacionalistes escocesos a l’oest, va demanar “calma i caps freds” per aconseguir amb Brussel·les “un acord que continua sent possible”. S’espera que demà, a la capital belga, expliqui directament el seu difícil predicament als líders dels 27 membres restants de la UE, i demani que li llancin un cable. El seu missatge serà que Europa ha d’elegir entre lluitar contra ella o qui la reemplaci, ja sigui un membre del seu mateix partit com David Davis o Boris Johnson, o el laborista Corbyn.
La premier es va declarar frustrada per l’impasse de les negociacions, però va dir que el tema de la frontera d’Irlanda “no pot ser un obstacle insalvable”. En resposta als seus crítics, va assenyalar que la permanència de la Gran Bretanya en la unió duanera no deixaria el país en uns “llimbs permanents”, sinó que seria una mesura temporal fins a la subscripció d’un acord ampli de comerç, i portaria incorporades les condicions per a la seva liquidació. L’exministre d’Exteriors Boris Johnson va definir el pla de May com “la humiliació anglesa més gran des del desastre de Suez”.
Enmig d’especulacions que els socis de coalició del DUP de l’Ulster estan disposats a votar en contra dels pressupostos i fer caure el Govern, i que tres o quatre ministres més (Penny Mordaunt, d’Ajuda Internacional; Liam Fox, de Comerç; Esther McVey, de Treball i Pensions, i Andrea Leadsom, líder dels Comuns) tenen preparades les cartes de dimissió, May va transmetre un missatge relativament optimista al Parlament: “Malgrat que sigui frustrant que encara no hàgim arribat a un acord, continuo creient que és possible, que les diferències no són insalvables i que és la millor solució”.
Al Parlament, May es va veure assetjada des de tots els fronts. El líder laborista Jeremy Corbyn li va demanar que llanci la tovallola i convoqui eleccions generals. La nacionalista escocesa Nicola Sturgeon li va exigir el mateix estatus especial que concedeixi a Irlanda del Nord. El DUP li va advertir que està disposat a fer caure el Govern “per salvar la Unió”. Boris Johnson va denunciar que està fent del Regne Unit “un vassall de la Unió Europea”. Els falcons del Brexit van considerar inacceptable continuar en la unió duanera de manera indefinida, perquè Londres no podria firmar aquells tractats comercials amb què tant somia. I els euròfils van demanar un nou referèndum, al qual no es va negar en rodó, insinuant que estaria disposada a considerar-ho si no hi ha acord amb Brussel·les i Westminster decideix que és la millor opció.
Theresa May es reuneix avui amb el seu Gabinet, inclosos els dissidents, i demà viatja a Brussel·les. Michel Barnier no és Mike Tyson, però sí un bocí de mal empassar. I sobre el seu cap penja l’Espasa de la Misericòrdia, una de les joies de la corona del Regne Unit, que s’utilitza en les coronacions del monarca britànic. El seu objectiu és guanyar temps.
La UE vol que Londres continuï en la unió duanera i un estatus especial per a l’Ulster
Diversos ministres més podrien dimitir si May accepta una unió duanera indefinida