‘Pocahontas’ vol ser presidenta
La senadora Warren es fa un test d’ADN per provar les seves arrels ‘índies’, motiu de mofa per a Trump
Si el president Donald Trump compleix la seva paraula, el Centre Nacional de Recursos per a Dones Indígenes s’hauria de trobar en els propers dies amb un xec amb sis zeros a la seva bústia. “Recorda que va dir que donaria un milió de dòlars a una organització caritativa de la meva elecció si em feia un test d’ADN? Jo sí que ho recordo i aquí hi ha el veredicte”, li va etzibar ahir la senadora demòcrata Elizabeth Warren després de fer públics els resultats d’un examen que demostra que, tal com ella deia, té avantpassats natius americans. Llunyans, però avantpassats al cap i a la fi.
Encara que les proves d’ADN són enormement populars als Estats Units (i han donat peu a demandes ridícules), és la primera vegada que un polític comparteix amb el públic els resultats. Més enllà de netejar la reputació de la seva mare, que va ser qui li va explicar que descendien de nadius americans, Warren té motius polítics poderosos per fer-ho.
Les seves suposades arrels índies són des de fa temps motiu de mofa per a Trump i els seus seguidors. Fake Pocahontas, la anomena despectivament el president, en al·lusió a la indígena nascuda en el segle XVI a Virgínia, protagonista d’una història d’aventures i tragèdia molt diferent a la versió encaramel·lada difosa per Disney. Les burles han anat a més des de la Casa Blanca, que ha difós la teoria que Warren va mentir sobre els seus orígens per avançar en la seva carrera acadèmica a Harvard. La polèmica recorda els atacs del moviment
birther que va patir Barack Obama, magnificats pel mateix Trump quan era només un empresari de Nova York. Obama es va resistir però va acabar per publicar el seu certificat de naixement per demostrar que va arribar al món a Hawaii i no a l’Àfrica. Des d’aquell moment la polèmica es va desinflar per quedar relegada als cercles de la ultradreta i els amants de les teories conspiradores.
Això és el que la senadora pretén: concloure la qüestió com més aviat millor. Perquè la seva iniciativa es va interpretar com la prova definitiva que Warren, senadora des del 2013 i pertanyent a l’ala més progressista dels demòcrates, està a punt de llançar-se a la cursa per la presidència dels EUA de cara a les eleccions del 2020.
La “gran majoria” de l’herència genètica de Warren és europea –indica l’anàlisi firmada pel professor Carlos Bustamante, especialista en genètica de Standford i conseller de les principals empreses del sector–, però hi ha “fortes proves” que va tenir també avantpassats amerindis. El percentatge detectat és, tot i això, tan petit (entre 1/32 si se situés sis generacions enrere i 1/1024, si fossin deu) que pot donar arguments per continuar acusant-la de frau.
L’oenagé de Montana seleccionada per Warren, de 69 anys, no s’hauria de fer il·lusions amb la donació. “Jo no vaig dir això”, va respondre Trump de primeres quan la premsa li va recordar el repte llançat a la senadora en un míting a Montana al juliol. Només farà la donació si ell li fa el test “personalment”, encara que “no és una cosa que gaudiria fent”, va matisar burlant-se del resultat.
Warren ha inclòs els comentaris de Trump en un vídeo de campanya llançat ahir en el qual tres germans (dos d’ells, republicans) corroboren la història de la seva família. La seva mare, explica, va néixer a Oklahoma poc després que deixés de ser un territori controlat per tribus indígenes per convertir-se en un estat. La família del seu pare va rebutjar la seva relació perquè els Reeds eren en part nadius americans, “un tipus de discriminació molt comuna en l’època”, diu. Després de ser mare, Warren es va llicenciar en Dret i va fer classes a Harvard. The Boston
Globe, el mateix diari que ahir va publicar les anàlisis, va revelar el 2012 que Warren s’identificava com a part d’una minoria racial en una revista de Dret, d’aquí la polèmica. Així la presentava també Harvard quan li van demanar que augmentés la diversitat racial del seu personal. Tot i això, la seva ascendència no va tenir “cap paper” en la seva contractació, asseguren diversos excol·legues implicats en el procés.
“A qui li importa?”, va respondre Trump a l’intent de Warren d’aclarir la seva història. “Espero que aspiri a la presidència –va afegir– perquè seria molt fàcil”.
Elizabeth Warren vol competir per la presidència dels EUA en les eleccions del 2020