Incertesa a les borses
ELS esdeveniments internacionals més recents han sembrat una gran incertesa als mercats internacionals de capitals. Aquesta ha estat la raó de la petroliera Cepsa per suspendre la seva sortida a borsa tan sols tres dies abans de la data prevista. L’accionista únic de la companyia, el fons Mubadala d’Abu Dhabi, no ha volgut arriscar-se a malvendre el 25% del seu capital davant el risc de no poder aconseguir el preu que pretenia. No ha estat Cepsa, tot i això, l’única companyia que ha decidit posposar –fins a temps millors– la sortida a borsa. Altres empreses han fet el mateix aquests dies, com ha estat el cas de l’índia Lodha Developers, la hongkonguesa OCC Cables, la portuguesa Sonae i l’holandesa LeasePlan.
Certament, com diu Cepsa, els mercats financers han entrat en una fase de gran volatilitat a causa de diversos factors que coincideixen en el temps, que generen incertesa i que els ha tret de la zona de confort i d’estabilitat en què es trobaven fins ara.
La pujada registrada en els tipus d’interès als Estats Units, i la perspectiva que pugin més per contenir els riscos inflacionistes que es deriven de l’intens creixement que ha incentivat la política econòmica de Trump, és un factor desestabilitzador de l’equilibri financer mundial. Són ja molts els països, des de Turquia a l’Argentina, o la mateixa Rússia, els que pateixen els efectes de la fugida de capitals dels seus mercats financers cap a l’àrea del dòlar, amb la consegüent necessitat d’haver d’incrementar també els seus tipus d’interès, cosa que en debilita el creixement econòmic.
La confiança en la pròpia evolució de la Borsa de Wall Street també comença a esquerdar-se. Els nivells estratosfèrics que ha assolit, com a conseqüència de la seva ininterrompuda pujada en els últims anys, porten a una situació en la qual es pot esgotar el seu marge alcista i això crea nerviosisme entre els inversors. Els tipus del 3% que ja ofereixen els bons nord-americans rivalitzen amb les rendibilitats borsàries i atreuen cada vegada més capital que fins ara estava en renda variable.
Dels Estats Units sorgeixen també els creixents problemes al comerç internacional, que tendeix a reduirse, com a conseqüència de les mesures proteccionistes impulsades per Trump, especialment la seva guerra comercial amb la Xina. Tot això debilita al seu torn les exportacions de la Unió Europea, que són un gran motor del seu creixement, en uns moments en què la situació d’Itàlia, a causa de la política expansionista del seu Govern populista, amenaça amb una nova crisi del deute a la zona euro, que a més pateix l’impacte del Brexit. La mateixa Xina, per la seva banda, preocupa també els mercats financers pel seu excessiu recurs monetari a l’impuls del crèdit per sostenir el creixement intern. A tot això se suma –i no és un tema menor– la gran pujada del preu del petroli, que és un 44% més car que fa un any, la qual cosa resta un important estímul a l’activitat econòmica mundial.
El Fons Monetari Internacional, en vista del que hem dit, acaba de rebaixar unes dècimes les seves perspectives de creixement mundial. Malgrat tot, però, el manté en un robust 3,7% per als dos propers anys. Però en qualsevol cas, per curar-se en salut, recomana als bancs centrals que es mantinguin vigilants per reaccionar en cas de crisi. No és estrany, per tant, que les borses intentin ajustar-se als nous escenaris, que són menys confortables dels que hi havia fins ara, i en els quals els resultats empresarials marcaran el camí.