Moviment per penalitzar els clients de la prostitució
Juristes i intel·lectuals demanen d’abolir el sexe de pagament
Juristes, escriptors, filòsofs, sociòlegs, cineastes, polítics... Amb més de cent signatures es va presentar ahir a Barcelona un manifest que reclama la necessitat d’abolir la prostitució i sol·licita mesures legislatives i polítiques públiques per posar fi al patiment humà que s’amaga “darrere dels neons de les carreteres, els pisos bordell o els anuncis d’internet”. Amb el títol La pau de les dones, el manifest advoca per la penalització de la compra de serveis sexuals.
El document és l’inici d’un moviment que pretén combatre les campanyes que s’estan duent a terme per legalitzar la prostitució, unes campanyes que, a parer dels autors del manifest, provenen dels empresaris del sexe, els proxenetes. És una indústria, explica Beatriz Silva, diputada del grup Socialista, que mou tants diners com el tràfic d’armes o la indústria del petroli, i són ells els que es volen apoderar del debat. Assistim –assenyala el manifest impulsat per la Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes– a una forta reacció contra els anhels d’emancipació de les dones i al cor de resistència masculina batega el que s’ha convertit en una autèntica guerra contra les dones: cada any milions de dones i nenes són objectes de tràfic i Espanya, i singularment Catalunya, llocs de trànsit i de destinació.
Els signants del manifest volen rebatre sobretot els arguments que intenten diferenciar entre tràfic i prostitució, i entre prostitució “forçada” i “voluntària”. Aquest debat es va posar sobre la taula amb la polèmica autorització al setembre d’un sindicat de treballadores sexuals, una decisió que va ser considerada un “error” pel Govern d’Espanya mateix. Si s’entra en el debat sindical, es va assenyalar durant la presentació del manifest, s’està legitimant una activitat que en realitat és “esclavitud”. La qüestió de fons que es planteja té a veure amb la igualtat, perquè sense igualtat no només jurídica sinó també material no és possible invocar la “lliure decisió”.
Així s’explica que “dret al propi cos” no té res a veure amb la seva mercantilització. Per tant, el que s’ha de plantejar és si es considera legítim perpetuar el “privilegi ancestral dels homes, que els permet d’accedir mitjançant diners al cos de les dones”. Acceptar aquest privilegi suposa perpetuar i renovar “una reserva de dones” a disposició dels capricis sexuals dels home.
Amelia Valcárcel (filòsofa), Icíar Bollaín (directora de cinema), Lluís Rabell (polític), Beatriz Gimeno (diputada), Manuel Cruz (filòsof), Lucía Avilés (magistrada), Joan Botella (catedràtic), Sara Berbel (psicòloga), Victòria Camps (filòsofa), Marcos Delgado (CC.OO.), Ana de Miguel (sociòloga), Beatriz Silva (diputada), Amelia Tiganus (supervivent de tràfic). Laura Freixas (escriptora)... són alguns dels signants que pretenen recollir un perfil transversal per reclamar mesures legislatives que tendeixin a l’abolició. Cal assenyalar que l’abolicionisme no és la via prohibicionista, que castiga tant el prostituent com la prostituta.
La proposta de penalitzar la compra de serveis sexuals s’inspira en el model suec, pioner en la introducció d’aquesta mesura. El model suec i l’esperit del manifest es basa en la consideració de prostitució com un tipus de violència contra les dones.
Un altre dels punts fonamentals és la despenalització total de les dones que exerceixen la prostitució i la posada en marxa de programes socials de suport i formació per a les que voluntàriament s’hi vulguin acollir. En aquests moments des de les polítiques públiques amb prou feines hi ha suport per a aquelles que volen sortir de la prostitució i tenir opcions laborals.
“Cal posar fi al privilegi ancestral d’accedir amb diners al cos de les dones”, assenyala el manifest