L’home que sempre arriba a la platja
THIERRY Henry va declarar en una ocasió: “De vegades em pregunto si Messi és humà”. I realment s’entén que hi pugui haver dubtes buscant l’annex de “rècords de Lionel Messi” a Viquipèdia, que comença amb un que figura en el Guinness: és el futbolista que ha marcat més gols en un any natural (91 el 2012). Qualsevol podria tornar-se boig amb el seu historial (i possiblement amb els seus diners), però Messi és a més un tipus tranquil, familiar i respectuós. Res a veure amb altres estrelles del futbol als qui la fama els torna orgullosos, envanits i egoistes. Als antípodes de George Best, per exemple, de qui Sergi Pàmies va trobar una frase que li va servir per a un dels seus contes: “Vaig tenir una casa a prop del mar. Per arribar a la platja, havies de passar davant d’un bar. No vaig veure mai el mar”. Messi també té un xalet a Castelldefels, gairebé tan a prop del mar com el de Best, però sempre arriba a la sorra, no es perd mai pel camí.
El 10 del Barça, que aquest any ha passat a ser el primer capità de l’equip, ha assumit la seva condició plenament, dins i fora de l’estadi. Al vestidor, preocupant-se no només dels seus companys, sinó també dels empleats del club. Al carrer, posant en relleu els atributs de l’entitat. Ahir, Messi va ser afectuós amb els nens i comunicatiu amb els adults en la col·locació de la primera pedra del Pediatric Cancer Center de l’hospital de Sant Joan de Déu, que estarà a punt a finals del 2020. El futbolista no és només ambaixador de la campanya, sinó també un dels seus mecenes. Amb un grup de nens que reben tractaments al centre, va construir amb peces de Lego la paraula “valents”, del hashtag de la iniciativa.
Messi es va emocionar durant l’acte, abans de dir que era un moment molt feliç i un orgull participar en el projecte. Ahir Henry no hauria tingut cap dubte: Messi és humà. És tot humanitat.