D’habitatges i basíliques
El cop que ha patit la banca espanyola arran de la sentència del Tribunal Suprem que l’obliga a pagar els impostos de les hipoteques que fins ara abonaven els clients; i l’històric acord assolit entre l’Ajuntament de Barcelona i la Junta Constructora del temple de la Sagrada Família.
LES obres de la Sagrada Família es van iniciar el 1882, i han avançat gradualment fins a convertir el temple, que l’any passat va rebre 4,5 milions de visitants, en el monument més sol·licitat d’Espanya, amb gairebé el doble d’entrades venudes que l’Alhambra de Granada. Malgrat la notorietat i l’èxit de la Sagrada Família, les seves obres s’han desenvolupat sense la preceptiva llicència municipal durant 136 anys. La qual cosa constituïa una irregularitat i, alhora, una raresa. En una ciutat que extrema el zel en matèria de permisos, inclosos els requerits per a la reforma mínima d’un habitatge, un dels seus edificis més famosos, si no el que més, ha crescut indiferent a la normativa, apuntant cap a una cota de coronament que depassarà els 170 metres d’alçària.
Aquesta irregularitat acaba de ser resolta gràcies a l’acord anunciat ahir per l’alcaldia de Barcelona i la Junta Constructora de la basílica. En virtut del pacte, la junta es compromet a pagar un total de 36 milions d’euros al llarg dels propers deu anys. Aquesta suma es destinarà a millores del transport públic, a la construcció d’un accés de metro directe al temple i a millores del seu entorn. A canvi, l’Ajuntament accedeix a introduir modificacions en el planejament per facilitar la regularització de les obres.
El pacte divulgat ahir constitueix una bona notícia per a la ciutat. En primer lloc, perquè totes les seves obres han de créixer d’acord amb la normativa, i la Sagrada Família, malgrat la seva singularitat, no en pot ser una excepció. I, en segon, perquè reportarà una sèrie de millores al veïnat del temple. L’acord és també una bona nova per als seus signants. Per a la Junta Constructora, perquè li permet congraciar-se amb els veïns, sovint queixosos per la transformació i les incomoditats que la massiva afluència de turistes imposa al barri. I per a l’Ajuntament, que, amb les eleccions ja a la vista, s’anota el punt d’un pacte que ha requerit dos anys de negociació, i que no havia aconseguit cap altra administració municipal barcelonina al llarg de més d’un segle.
Dit això, la gran decisió respecte a la Sagrada Família continua pendent. Serà la relativa a la construcció, o no, de l’escalinata dibuixada per Gaudí davant la façana de la Glòria, perquè edificar-la exigiria enderrocs i expropiacions. Atesos els alts ingressos de la Sagrada Família –la majoria dels seus gairebé cinc milions de visitants paguen quinze euros per l’entrada–, els diners potser no serien un problema insalvable. Però la llum verda requeriria quelcom més complex: l’aquiescència municipal i la dels veïns.