Mateusz Morawiecki
PRIMER MINISTRE POLONÈS
El Tribunal de Justícia de la UE va donar ahir la raó a Brussel∙les al frenar la polèmica reforma judicial del Govern polonès, que havia rebaixat l’edat de jubilació dels jutges a 65 anys amb l’objectiu de fer una purga a la classe judicial.
En la pugna que mantenen des del desembre Brussel∙les i Varsòvia sobre el respecte de l’Estat de dret a Polònia, ahir la Comissió Europea va aconseguir un triomf parcial important. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va ordenar a Polònia que suspengui de forma immediata la seva polèmica reforma de la llei que rebaixa a 65 anys l’edat de jubilació dels jutges del Tribunal Suprem, i a més, indica que és aplicable amb efectes retroactius als jutges ja afectats per la disposició. Suposa una frenada en sec d’aquesta polèmica normativa que va disparar totes les alarmes a l’Executiu comunitari.
Al costat de l’avançament de l’edat de jubilació, que obria la porta a substituir un nombre considerable dels membres del tribunal, la llei dota d’amplis poders el president de la República en el nomenament dels nous magistrats. Aquesta llei és un dels elements principals que van portar la Comissió Europea a considerar que a Polònia estava en perill la independència del poder judicial i la separació de poders, amb la qual cosa al desembre va activar l’article 7 dels tractats, conegut com el botó nuclear, que pot arribar en el seu últim estadi a suprimir el dret de vot d’un país en les institucions europees.
Des d’aleshores, ja s’han celebrat diversos debats en els consells de ministres europeus sobre el cas polonès, en els quals el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, sempre s’ha mostrat molt crític per la falta d’avenços. Per això, i sense abandonar la via de l’article 7, que continua en marxa, la Comissió va obrir un segon front, el judicial, i el 2 d’octubre va recórrer contra aquesta llei concreta al Tribunal de Justícia Europeu, sol∙licitant a més que, mentre estigués deliberant sobre el fons de la qüestió, adoptés mesures cautelars per evitar trobar-se amb una situació de fets consumats. I és que Varsòvia, mentre d’una banda negociava amb la Comissió, per l’altra anava substituint els jutges de l’Alt Tribunal.
Segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia Europeu, per aplicar mesures cautelars cal demostrar que estan plenament justificades i que són urgents, en el sentit que no adoptar-les podria suposar un perjudici greu. I en aquest cas, el tribunal va considerar que les dues condicions es complien. Primer, perquè constata que ja s’està produint “una recomposició profunda i immediata del Tribunal Suprem,
La normativa ara congelada permetia substituir un gran nombre dels jutges del Tribunal Suprem
recomposició que pot veure’s ampliada per nous nomenaments”. I a més, perquè a l’analitzar les conseqüències d’aplicar mesures cautelars, considera que si el recurs a la llei és desestimat, simplement s’haurà ajornat la seva aplicació. En canvi, si finalment s’accepta la norma, es podria “menyscabar de manera irremeiable el dret fonamental a un jutge independent”.
Varsòvia defensa aquesta norma argumentant que és necessària per lluitar contra les xarxes heretades del règim comunista.