El nostre FdP
Per bé que s’ha atribuït a Kissinger respecte a Pinochet, el cert és que la famosa frase, i que més bé defineix la misèria de la política internacional, sempre sotmesa als interessos geopolítics i mai no als drets, la va dir Roosevelt amb referència al dictador de Nicaragua Somoza: “És un fill de puta, però és el nostre fill de puta”.
Des de fa dècades, aquesta categoria la posseeix, amb profusió de mèrits, l’Aràbia Saudita, esdevingut el nostre més preuat, mimat i protegit fill de puta. És l’exemple més miserable de la capacitat que tenen les democràcies d’empassar-se les tiranies més perverses per tal de preservar els interessos espuris. Als Saud se’ls ha permès, justificat i perdonat tot, i fins i tot se’ls ha premiat amb càrrecs internacionals ignominiosos. Per exemple, la immoral vergonya de l’ONU, en atorgar a l’Aràbia Saudita la categoria de membre de la comissió dels Drets de les Dones, com també ho ha estat de la comissió de Drets Humans. La caiguda als inferns que han fet les Nacions Unides des de la seva creació, quan havien de ser l’organ tutelador dels drets fonamentals, i han esdevingut el gran blanquejador de les pitjors dictadures, és un dels símptomes de l’enorme feblesa de les
Des de fa dècades, l’Aràbia Saudita ha esdevingut allò que Roosevelt en deia “el nostre fill de puta”
llibertats al món. L’ONU és, ara com ara, un club fallit que no només no ha condemnat mai les brutalitats de les teocràcies islàmiques sinó que els hi ha donat cobertura. És a dir, ha esdevingut un poderós còmplice de la repressió.
Més enllà de l’ONU, aterrant en les democràcies occidentals, a qui ha preocupat mai que els Saud dediquin milers de milions de dòlars a radicalitzar les comunitats musulmanes de tot el món, convertint-les en ariets contra les nostres democràcies? A qui li ha amoïnat l’estatus d’esclavatge en què viuen les dones saudites, sotmeses a lleis medievals violentes? Per posar un exemple terrible, les víctimes d’abusos són retingudes en centres que funcionen com presons, i no els poden deixar fins que el seu guardià masculí (en general el mateix que les maltractava) ho decideix. Moltes d’elles queden tancades fins al dia que moren. I per continuar, a quin país, democràcia, cancelleria, l’ha commogut la brutalitat repressiva del règim contra els dissidents? Només l’any passat, 146 execucions, centenars de detencions i la denúncia d’organitzacions de prestigi com Human Rights Watch que asseguren que la justícia depèn directament de l’arbitrarietat dels Saud, convertits en amos i senyors de tot el país. Podríem continuar amb la brutalitat saudita a la guerra del Iemen o dels vincles amb el finançament del terrorisme de bancs saudites, etcètera, però tot va en la mateixa roda: l’Aràbia Saudita pot fer el que vol, perquè és impune.
Ara han assassinat brutalment i sota focus un periodista i el fariseïsme polític fa veure que s’ha indignat. Durarà dos dies. Després continuaran mimant, protegint i blanquejant el seu fill de puta.