Espanya respon a Brussel·les que és l’ajust estructural més gran des del 2013
Economia envia una carta per defensar que són uns pressupostos “prudents”
El Ministeri d’Economia que dirigeix Nadia Calviño es va afanyar a contestar a la carta formal de la Comissió Europea en què se li requeria informació addicional sobre el pla pressupostari i s’alertava del risc d’incomplir l’objectiu de dèficit. La resposta es va transmetre el mateix divendres en què va arribar la comunicació de Brussel·les. És una carta firmada pel secretari general del Tresor, Carlos San Basilio, a què ha tingut accés aquest diari, que defensa el pla pressupostari qualificant-lo de “prudent” i argumentant que té l’aval de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal.
La carta intenta respondre als tres interrogants que va plantejar la Comissió Europea: el compliment del dèficit estructural, la reducció del deute i el creixement de la despesa primària. Respecte a un punt fonamental, l’ajust estructural previst d’un 0,4% el 2019, se subratlla que “és l’esforç estructural més important que implementarà Espanya des del 2013”. Amb això s’incideix en un dels arguments que més fa servir el Govern: marcar diferències amb els pressupostos dels anteriors governs de Mariano Rajoy, en els quals es deixava l’ajust en mans del cicle econòmic, sense fer autèntics esforços estructurals, permanents.
Sobre el deute, s’indica “la determinació del govern espanyol d’accelerar el ritme de reducció del deute” que es demostra, segons la carta, per l’ambició de les mesures estructurals previstes, i la prioritat donada per aconseguir un superàvit primari en els anys vinents. I respecte a la tercera puntualització, la despesa primària, s’argumenta que la diferència amb les recomanacions rebudes entra dins d’un 0,5% de marge de flexibilitat permès pel pacte d’estabilitat i creixement.
En la seva comunicació formal a Brussel·les, el Govern posa èmfasi en un dels elements fonamentals que jutjaran aquests pressupostos, la credibilitat de la recaptació prevista a través dels nous impostos. En aquest sentit, argumenta que per demostrar la “diligència i ambició” amb què el Govern està actuant per aconseguir aquests ingressos, divendres el Consell de Ministres ja va aprovar dos dels nous impostos previstos, el de transaccions financeres i la taxa digital, i el projecte de llei per lluitar contra l’evasió i el frau fiscal, que inclou un límit de 1.000 euros per a pagaments en metàl·lic i la prohibició del software de doble ús. Això pel que fa a les mesures per augmentar la recaptació que ja han passat pel Consell de Ministres. Pròximament s’aprovaran les relacionades amb els impostos de societats, l’IRPF i els mediambientals. Són mesures que Espanya demana que la Comissió Europea tingui en compte en la seva anàlisi dels números presentats.
Per dissipar possibles dubtes de Brussel·les, el Ministeri d’Economia també es compromet a facilitar “més clarificacions sobre l’impacte pressupostari” que tindrà l’augment del salari mínim, una de les mesures estrella del pla presentat. A més, en un intent de demostrar la necessitat d’aquests pressupostos, Espanya enviarà a Brussel·les una simulació detallada del que passaria si no es prengués cap mesura, el que denomina non-policy change scenario. Segons els seus càlculs portaria el
La carta respon als tres interrogants de la CE: dèficit, deute i despesa primària
Facilitarà informació a la CE sobre l’impacte de la pujada del salari mínim
2019 a un dèficit nominal de com a mínim un 2,2% i a cap millora del balanç estructural. Recordem que l’objectiu que es marca el Govern és reduir aquest dèficit nominal a un 1,8% i a rebaixar un 0,4% l’estructural.
La carta acaba reiterant el compromís espanyol per complir amb el pacte d’estabilitat i de creixement, i assegurant que mantindran la Comissió Europea informada dels diferents passos que es vagin fent, entre els quals destaca la presentació del pressupost al Parlament espanyol, la qual cosa es farà “com més aviat millor”. També s’indica que la preparació d’aquest pla pressupostari que es va presentar a Brussel·les dilluns, es va fer en un “ambient particularment desafiador”.
Espanya tenia marge fins dilluns per presentar la seva resposta a Brussel·les, igual que el tenen els altres quatre països en la seva mateixa situació, com són França, Bèlgica, Portugal i Eslovènia. També Itàlia ha de respondre dilluns, però el seu cas és diferent, es considera molt més preocupant i és l’únic país al qual sembla possible que la Comissió Europea acabi rebutjant-ne el pressupost.
Espanya no ha volgut exhaurir els marges, i si divendres a la tarda va arribar la carta de Brussel·les, el mateix dia va sortir la resposta. Aquesta vegada, a diferència d’ocasions anteriors, són cartes no firmades pels comissaris ni els ministres, sinó per alts funcionaris. Un intent de subratllar que es tracta d’un “document tècnic”, com ho diu el Govern. Tècnic o polític, l’examen als pressupostos continua.