La ciutat és un milió de coses (amb rodes)

EL patinet té cent anys d’història. Al Museu del Joguet de Figueres poden veure’s exemplars únics de fusta i tres rodes, de la marca Buch. I fins i tot hi ha una fotografia de 1924 de l’actor Antonio Ferrandis (Chanquete) manipulant-ne un, quan era nen. Un segle més tard, l’artefacte ha passat de ser una joguina a convertir-se en un vehicle. Els actuals són elèctrics i la gent els fa servir per desplaçar-se per les ciutats. Seran el regal d’aquest Nadal, sens dubte: les ciutats semblaran ludoteques. De tota manera, tota novetat té perill: els Mossos han localitzat aquesta setmana el conductor d’un patinet que va ser filmat per un taxista mentre arribava als 80 quilòmetres per hora a la Diagonal de Barcelona. I fa un mes, a València, va saltar l’alarma a l’autovia V-23, a l’altura de Sagunt, quan un vídeo va enregistrar dues persones que anaven a 100. El conductor, un home de 32 anys, pot ser multat amb 2.000 euros pel fet de circular per una autovia.

En principi, els patinets a la venda agafen velocitats de 30-35 quilòmetres, però a YouTube és fàcil trobar aplicacions per trucar-los. El problema és que no existeix una legislació sobre aquests enginys, de manera que un se’ls pot trobar per les voreres o per la calçada, pels carrils bici o per les carreteres. El Consistori barceloní ha estat dels primers a reaccionar i ha fet pública una ordenança, que els obliga a circular per carrils de bicicletes, sense ultrapassar els 30 quilòmetres per hora. La direcció general de Trànsit està a punt de treure una instrucció sobre el seu ús.

Un patinet elèctric oscil·la entre els 399 i els 3.000 euros, i les seves vendes s’han incrementat en un 800% en un any. L’artefacte no és innocent i en les últimes setmanes ha causat les dues primeres víctimes. La ciutat no és un milió de coses, com proclamava el poeta de la ràdio, sinó centenars de milers de coses amb rodes. Ser vianant i sobreviure en l’intent no és una voluntat, sinó un miracle.