Nuon Chea
LÍDER DELS KHMERS ROJOS
La justícia va condemnar ahir per genocidi Nuon Chea i Khieu Samphan, líders de la dictadura comunista dels khmers rojos de Cambodja. Ja havien estat condemnats per crims de lesa humanitat però mai per reprimir minories.
Han passat 43 anys des que Pol Pot i els seus khmers rojos marxessin sobre Phnom Penh, la capital de Cambodja, i declaressin l’“any zero” per a la creació d’una societat agrària sense classes. Però en comptes d’un paradís comunista, el seu ideal es va pervertir fins a convertir-se en un infern que en menys d’un lustre va aniquilar 1,7 milions de persones a base de treballs forçats, fam i tortures. Ahir, els dos líders khmers de més rang que encara són vius van ser condemnats a cadena perpètua per genocidi, un veredicte històric amb què s’espera tancar les ferides que encara estan obertes.
Es tracta de Nuon Chea, de 92 anys, el segon a la cadena de comandament després de Pol Pot i considerat l’ideòleg d’aquest sagnant règim, i Khieu Samphan, de 87, que va servir com a cap d’Estat. Des del 2014, tots dos ja complien cadena perpètua per crims de lesa humanitat per l’evacuació forçosa de la capital l’abril del 1975, per la qual cosa la sentència actual es fon amb l’anterior i fa com a resultat una única pena.
Durant la lectura del veredicte, el jutge Nil Noon va informar detalladament de les accions més horribles dutes a terme pel règim, especialment en la infame presó de seguretat S-21 –supervisada per Nuon Chea durant dos anys–, en la qual els interrogatoris incloïen “pallisses amb pals, pedres, cables elèctrics, fuets, descàrregues, asfíxia i l’extracció d’ungles de peus i mans”.
A més, les Cambres Extraordinàries en el Tribunal de Cambodja (ECCC), apadrinades per l’ONU i la justícia cambodjana per jutjar els alts càrrecs dels khmers rojos, també van trobar responsable la seva parella d’una rastellera de crims entre els quals s’inclou l’assassinat, l’esclavitud, les desaparicions forçades i les violacions massives a través de la política estatal de matrimonis forçats.
Però el més destacat de la sentència és que es tracta de la primera vegada que un tribunal internacional reconeix com a genocidi alguns dels crims comesos per aquest moviment comunista, una cosa que no s’havia fet fins ara ja que la majoria d’assassinats pertanyia al mateix grup ètnic que el del règim (el khmer). En aquest cas, les ECCC van considerar provat que els crims contra les minories vietnamita i els musulmans cham es van basar en la seva “pertinença a un grup”, allò que sí que constitueix genocidi.
La importància d’aquesta decisió també rau en el fet que podria ser l’últim dictat per un tribunal assetjat permanentment per les crítiques. Entre les més sonades, que hagi necessitat 12 anys i 280 milions d’euros per aconseguir la condemna de només tres homes: els dos d’ahir i Kaing Guek Eav, sentenciat a cadena perpètua el 2010 per dirigir un centre de tortures avui reconvertit en un museu en memòria de les víctimes. La resta d’alts responsables, inclosos Pol Pot, van morir abans de poder ser jutjats.
El primer ministre cambodjà, Hun Sen, un ex-khmer roig que després es va unir a la coalició vietnamita que va fer fora els khmers del poder, també s’oposa que se celebrin nous processos al·legant que tan sols conduiran a la guerra civil i el caos. La seva postura no és compartida per les organitzacions de drets humans. “La justícia no és perfecta, però és millor que no fer justícia. I quina és l’alternativa? La impunitat per als assassinats en massa”, va assegurar Alexander Hinton, expert en genocidis a la Universitat Rutgers.
Les tortures es van fer amb “pals, pedres, fuets, cables elèctrics, descàrregues, asfíxia i extracció d’ungles”