Aleix Gómez
JUGADOR D’HANDBOL
Amb només 21 anys, el sabadellenc Aleix Gómez s’ha convertit en un dels puntals del Barça Lassa d’handbol, del qual és el màxim golejador en la Champions. Un fruit del talent i del treball del planter blaugrana.
Quan a la majoria de pilots els demanaves pel seu ídol, si eren de motos deien Valentino Rossi, i si eren de cotxes, Ayrton Senna. Aleix Gómez Abelló (Sabadell, 1997), extrem dret del Barça Lassa, tampoc no té dubtes sobre el seu heroi d’infància: “No n’he tingut mai, ni ídol ni referent. Jo jugo, m’ho passo bé, sense fixar-me en ningú. Però sí que intento agafar el xut del Víctor (Tomàs), petites coses de molts jugadors, i fer-les meves. Però si et dic la veritat, tampoc no mirava gaire l’handbol...”. Així és l’Aleix Gómez, amb només 21 anys ja un dels puntals del Barça: és el seu màxim golejador a la Champions (35 gols, empatat amb Dika Mem), amb una mitjana de 5 gols per partit a Europa, on avui torna a jugar, contra el Vardar al Palau (19h).
Escoltant-lo i veient-lo jugar, Aleix Gómez acaba donant la raó al seu entrenador, Xavi Pascual, que el va fer debutar al primer equip fa quatre anys, un 1 d’octubre del 2014 contra el Conca (va fer un gol). “El seu punt fort és aquest passotisme que té. És una gosadia poc freqüent. Hi ha vegades que el penjaries al terrat. Ell gaudeix tant jugant... El dia que deixi d’interpretar l’handbol com un joc perdrà tot el que té. No li pesa res. És un jugador amb un caràcter peculiar”, diu en Pasqui, que no ha dubtat a deixar a la banqueta Víctor Tomàs, el capità, en les dues últimes temporades en què l’Aleix s’ha guanyat la titularitat.
“En Víctor és inqüestionable perquè dins d’un equip no només hi ha el 40x20, però és evident que l’Aleix està en un estat de forma extraordinari; i ara en Víctor l’està ajudant, igual que el van ajudar a ell. Però hem de ser conscients que l’Aleix no deixa de ser un nano de 21 anys, i també tindrà desinflades, com tothom. Els dos formen una parella extraordinària que es poden anar canviant i donen una confiança brutal”.
El capità, tot i ser un mal col·lateral de l’expansió de l’Aleix Gómez, es treu el barret amb el jove de Sabadell. “Té un talent increïble, i un físic adient (1,82m i 78 kg), perfecte per a la nostra posició. És un jugador amb més força del que sembla, i té una intuïció en defensa per saber on ha d’estar i quan ha de sortir a robar... És molt llest, molt complet i amb un futur molt brillant”, s’inclina en Víctor, que encaixa amb esportivitat la suplència. “Es mereix tots els minuts que té a la pista”.
Que l’Aleix és el relleu natural de Víctor Tomàs (33), a la recta final de la seva carrera, no en té cap dubte Toni Gerona, el tècnic que el va portar a can Barça des de l’OAR Gràcia de Sabadell quan el noi era infantil de segon any, amb 13-14 anys. “Si tothom veia que Gonzalo substituiria Barrufet a la porteria, el cas de l’Aleix és igual: quan es retiri el capità, el Barça potser fitxarà un altre extrem, però l’Aleix ocuparà el seu lloc si continua treballant com ho està fent”, diu des de Tunis l’ara seleccionador de Tunísia, que era director tècnic de la base del Barça quan van fitxar l’Aleix. “N’havíem sentit a parlar. Els esquerrans van molt buscats. Era un jugador molt talentós i molt versàtil, capaç de fer moltes coses i de manera simple, no li suposava un gran esforç. Tot ho feia de manera natural. És un d’aquells jugadors que no necessita fer filigranes per brillar”, recorda.
Al Barça va anar cremant etapes molt ràpid. Acostumava a jugar a una categoria per sobre de la que li tocava. L’explosió la va fer en el canvi de lateral a extrem; una conversió consensuada entre Gerona i Pascual. “Sabia que amb el meu físic no podria fer res de lateral”, admet l’Aleix, que se sorprèn del seu ràpid creixement. “M’estan sortint bé les coses, però és gràcies a tot l’equip. M’han acollit molt bé tots, com si fos el nen petit... De fet, de cos soc el més petit, i d’edat, el segon (ho és en Mem, per 3 mesos)”, diu l’extrem, que recorda que “els primers dies estava molt nerviós per les estrelles que hi havia” en un equip, el 2014, amb Karabatic, Rutenka, Lazarov, Morros, Entrerríos, Sigurdsson...
Al vestidor l’Aleix ha tingut en Víctor de padrí i Aitor Ariño de taxista, ja que encara no té carnet. “Me l’estic traient... Soc una mica mandrós. Així que vaig en transport públic, des de Sabadell vinc en tren, i per la ciutat en bus, Tram i caminant. Tot i que quan tingui cotxe també aniré en transport”. Encara pot gaudir de l’anonimat. “De moment no em reconeixen pel carrer. Un nen, un cop, a la platja, em va conèixer; em va fer il·lusió”, diu l’Aleix, que té contracte amb el Barça fins al 2021. “El meu somni és triomfar aquí. A un club com el Barça vull ser-hi sempre”.
“El seu punt fort és aquest ‘passotisme’, una gosadia poc corrent, de vegades el penjaries; gaudeix jugant”