Isabel Vila
PILOT DE DRONS
Aquesta veïna de Banyoles, de 44 anys, és una de les poques dones que competeix en curses de drons. Sorda de naixement, va començar a jugar amb aquests aparells fa tres anys i ara és sisena del rànquing mundial femení en tal esport.
Té quatre potes, hèlixs i motors. També una controladora de vol i un transmissor de vídeo, entre altres elements. Pot volar fins a 100 quilòmetres per hora i la il·luminació led que té l’envolta en un halo màgic. És un dron, sí. Però per a Isabel Vila, la millor pilot femenina d’Espanya del Mundial de drons, aquest artefacte s’ha convertit des de fa tres anys en un company inseparable. El mira i el manipula amb una atracció vivaç. Va començar com una curiositat i un simple joc, però en poc temps pilotar un dron de curses ha acabat sent el seu esport i una mica més.
Aquesta veïna de Banyoles, de 44 anys, és una de les poques dones que competeixen en curses de drons. Després de participar a començaments de novembre en la Fai World Drone Racing Championships, celebrada a la ciutat xinesa de Schenzhen, es arribar a ser sisena del rànquing mundial femení. “Pilotar és un art”, assegura. La Isabel, que a l’hora de practicar s’organitza els seus propis recorreguts amb portes i altres obstacles en un bosc de la vora casa seva amb el permís del propietari, en va aprendre de seguida. Té un domini innat. Als 7 anys ja li agradava jugar amb maquinetes, i la velocitat ha estat sempre una cosa intrínseca en aquesta dona, que des de naixement pateix de sordesa.
El fet de no sentir-hi, en el món dels drons, li ha causat alguns contratemps, més aviat logístics, però no li impedeix practicar aquesta activitat que tanta vida li ha donat. “En això necessites més la vista que l’oïda”, recalca.
Quan comença la cursa, mentre els altres competidors senten un senyal, a ella algú li toca l’esquena. Una vegada recorda que va pilotar amb una hèlix fluixa a Madrid. Feia un so diferent, però no se’n va adonar. Va perdre l’hèlix i la feme- lla en ple vol i no va poder arribar al final de la primera volta.
Des que va començar fins ara ha tingut més de deu drons. Isabel Vila, que va estudiar un curs de formació professional de segon grau d’informàtica de gestió a Montilivi de Girona i un curs de ciències físiques a través de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), dissenya i fabrica els seus propis drons. Les peces les compra majoritàriament per internet, però a causa de la sordesa, ha perdut algunes comandes que havien d’arribar per missatgeria urgent, ja que si no és a casa i li truquen per telèfon no hi ha manera d’entendre’s. “Amb altres classes de trameses, m’envien un missatge i ja està”, apunta.
Dedica unes vint hores a la setmana a entrenar. Quan no ho fa sola, se’n va amb els seus companys d’equip a altres llocs del Pla de l’Estany. Segons explica, per a un dron de curses no cal carnet de pilot, a diferència de la resta de drons. Un amic del Club Aeromodelisme Calella-Maçanet de la Selva va ser qui la va introduir a l’equip Kdroners després de dir-li que li agradaria competir. I fins ara. Durant aquests anys, ha participat en curses a Mollerussa, Roses, Terrassa, Madrid i Màlaga, entre moltes altres. Els resultats que va obtenir a les Copes del Món de Barcelona, Sevilla i Itàlia li van permetre assistir al Mundial de la Xina, en què les despeses van ascendir a més de 4.000 euros i que es va pagar ella mateixa. Va quedar 84 d’un total de 128 pilots.
Confessa que en aquest esport, en què encara no hi ha gaires dones, es va sentir sobretot al principi com una “persona estranya”. Però la tenacitat i la constància de Thaisandnono, que és el seu nom a les competicions, l’han portat a aconseguir metes que no s’hauria imaginat mai abans. I això que va començar de zero. Sense saber res dels drons, es va comprar el primer com un autoregal d’aniversari, pel qual va pagar tan sols 12 euros. “Era de joguina. Els primers dies em va costar de fer-lo anar, però em divertia”, assegura. Un dia se li va espatllar i, sense tenirne cap coneixement, va aprendre a soldar per YouTube i va aconseguir canviar-li un motor. Després en va arribar un altre de més professional i la resta. La Isabel, que també és professora de llengua de signes i treballa al magatzem d’una botiga a Cornellà del Terri, anima tothom a practicar aquest esport, que compara amb d’altres de motor o velocitat com el motociclisme o la fórmula 1. “Qualsevol pot fer-ho”, subratlla.
Aquests tres últims anys, la vida li ha fet un gir. Una prova d’això la té a casa. És plena de peces escampades per tot arreu. “Trobo pales a tot els llocs. Algun dia hauré d’organitzar-ho bé. Tot en una habitació”, indica. Per millorar la navegació, es va comprar unes ulleres i té un simulador: “No és el mateix un simulador que un dron real, però almenys entrenes”.
Ara el seu objectiu és continuar entrenant per participar en un altre Mundial d’aquí dos anys. Li agradaria trobar patrocinadors, que, segons explica, són “essencials per continuar”. Hi posarà tot l’esforç. Només cal veure-la: envoltada de drons i carregada de moltes peces. “No sé què faria sense això. Soc més feliç que mai”. Però el dron té un altre atractiu. Malgrat la sordesa, sent el so que fa aquest artefacte. I li encanta. “Perquè és una cosa diferent que no sents cada dia”, descriu.
El seu objectiu és seguir entrenant-se per a un altre Mundial d’aquí dos anys i aconseguir patrocinadors La banyolina, que pateix de sordesa des de naixement, va començar a jugar amb drons fa tres anys i ara és sisena del rànquing mundial femení