Aforament retallat
A partir d’ara, l’aforament dels polítics quedarà limitat als temes relacionats amb les seves funcions públiques.
El Consell de Ministres aprovarà a finals de mes la proposta de reforma constitucional per limitar els aforaments, promesa de Pedro Sánchez, després de rebre l’informe del Consell d’Estat que li va demanar el Govern central.
L’informe planteja modificar els articles 71.3 i 102.1 de la Constitució, que preveuen l’aforament per a diputats, senadors i membres del Govern, ja que les altres persones aforades (jutges i magistrats; presidents del Tribunal Constitucional, del Suprem i del Tribunal de Comptes; fiscal general de l’Estat, i fiscals de sala del Suprem, entre d’altres) tenen reconeguda aquesta situació jurídica a través de les lleis que els regulen, que, si es vol, es podrien canviar.
L’actual article 71.3 de la Constitució diu: “En les causes contra diputats i senadors, serà competent la Sala Penal del Tribunal Suprem”. L’informe proposa d’incloure l’excepció que sigui en l’exercici dels seus càrrecs, i quedaria redactat així: “En les causes contra diputats i senadors, per delictes comesos en l’exercici de les funcions pròpies del càrrec, serà competent la Sala Penal del Tribunal Suprem”. El mateix en l’article 102.1, que fa referència al Govern central.
Encara que la fórmula és ambigua, perquè parla de “les funcions pròpies del càrrec”, que són interpretables, el Consell d’Estat considera que hi ha una sòlida jurisprudència que aclareix els casos que poden considerar-se integrats a les funcions del càrrec.
L’escull més important el representa la possible limitació dels aforaments als presidents de les comunitats autònomes i els seus consells de govern, ja que en moltes autonomies aquest aforament el preveuen els estatuts, amb la qual cosa caldria anar a una modificació d’aquestes normes. Aquí l’informe del Consell d’Estat dona dues opcions: o a través d’aquestes reformes o mitjançant una disposició constitucional que estableixi que tots els aforaments autonòmics queden limitats segons el que disposa la Constitució per als seus, és a dir, que només inclouria els delictes comesos en l’exercici del càrrec.
El Consell d’Estat considera que la reforma constitucional es podria fer mitjançant una reforma simple, que només exigeix una majoria de tres cinquenes parts al Congrés i al Senat i no requereix referèndums. No obstant això, si el sol·liciten 35 diputats, el referèndum s’ha de celebrar, i Podem va dir al seu dia que qualsevol canvi constitucional seria sotmès al vot dels ciutadans.