El dengue ja és aquí
Serà el sisè cas espanyol, després dels 5 de Madrid contagiats a Múrcia i Cadis
Un veí de Badalona s’ha convertit en la primera víctima autòctona catalana del dengue, una malaltia tropical transmesa pel mosquit tigre.
El mosquit tigre ja s’estén en 506 municipis de tot Catalunya, 45 més que l’any passat; els viatges als llocs més recòndits són cada vegada més ràpids i freqüents, i una meteorologia influïda pel canvi climàtic que allarga els períodes càlids i humits sumen un còctel que comporta un risc. “L’aparició de malalties emergents era esperable. Ja tenim el primer cas de dengue autòcton a Catalunya, el sisè a Espanya en tot just un mes”, resumeix Joan Guix, secretari de Salut Pública.
A l’octubre es van conèixer els primers cinc casos autòctons a Madrid que havien coincidit en estades a Múrcia i Cadis, de manera que es creu que es van infectar per mosquits d’alguna d’aquestes zones.
El pacient que estrena el dengue a Catalunya no es va moure. Hi ha 52 casos més identificats aquest any, però tots es van infectar en una zona del món on és endèmic, com la majoria de països tropicals i subtropicals. El primer cas autòcton es va contagiar per la picada d’un mosquit sense haver viatjat, sense haver sortit del Barcelonès Nord. Febre molt alta, mal de cap, taquetes a la pell, com un xarampió. “Ara està bé i perfectament recuperat”, asseguren els responsables de Salut Pública.
“Recorda que va patir picades uns dies abans, però al voltant no hi hem trobat mosquits que estiguin infectats. No hi ha virus circulant,
El canvi climàtic, l’extensió de l’insecte i més viatges a zones tropicals afavoreixen una malaltia emergent
ni proximitat amb altres afectats per la malaltia importada en algun viatge”, explica Carme Chacón, subdirectora de Protecció de la Salut.
“És una situació que ens preocupa però no genera cap alarma. El risc és baix, però hi és. I esperem que comenci a augmentar el nombre de casos quan es reprengui la temporada de mosquits, que aquest any ha allargat la seva presència per les temperatures càlides”, explica Guix. També esperen més diagnòstics per saberne més. “Estem tornant contínuament a la literatura mèdica per buscar aquestes malalties que no havíem vist mai”, reconeix.
Salut Pública posa l’accent a dues accions. D’una banda, que la població i els serveis sanitaris coneguin millor aquestes infeccions, que en un 80% són asimptomàtiques, però que es poden encomanar mentre estan actives, i que en un nombre molt reduït de casos poden ser greus (el dengue hemorràgic).
De l’altra, insisteixen sobretot en la lluita contra el vector, el mosquit tigre, l’encarregat d’infectar. El tigre no era l’habitual en aquesta mena d’infeccions. A les zones endèmiques ho fa el seu familiar, l’Aedes aegypti, que s’encarrega de transmetre eficaçment dengue, zika o chikungunya. Però l’Aedes albopictus, àlies tigre ho aconsegueix amb eficàcia al Mediterrani, on està instal·lat còmodament.
“Com més n’hi hagi, més possibilitats hi haurà que creixi el nombre d’infectats i més s’estendrà la malaltia”, explica Mireia Jané, subdirectora de Vigilància Epidemiològica. La infecció genera immunitat per sempre per a aquest tipus, però el dengue té quatre varietats. I haver passat ja per una infecció és més perillós per a una segona. De manera que es tracta de frenar com sigui aquesta tendència.
Els mosquits que infecten viuen a menys de 400 metres i el període de contagi dura entre 4 i 12 dies. Per això recomanen vigilar que no hi hagi aigua en recipients a l’aire lliure i desguassos (impedeix que criïn), utilitzar repel·lents per evitar picades i protegir la pell amb roba perquè no es traslladi la infecció a d’altres. “Hem de ser proactius. No n’hi ha prou amb l’acció pública. I cal prendre’s seriosament la proliferació del mosquit”.