Els fiscals dels EUA revelen per error que han imputat Assange
El risc d’extradició creix per al fundador de WikiLeaks, refugiat a Londres
La recorreguda eina informàtica de Tallar i Enganxar’ la carrega el diable, acaben de descobrir aparentment els fiscals del Departament de Justícia dels Estats Units després de revelar per error que han imputat Julian Assange, fundador de Wikileaks, per delictes que es desconeixen. Encara que van estudiar presentar càrrecs criminals contra ell per publicar el 2010 una filtració massiva de documents governamentals, no van fer mai el pas.
La imputació d’Assange fa encara més precària la seva situació en l’ambaixada de l’Equador a Londres, en la qual va trobar refugi el 2012. El nou govern de Lenín Moreno, desitjós d’estrènyer lligams comercials amb els Estats Units, li va advertir al juliol que la seva situació havia arribat a un punt crític i el va acusar de violar l’acord de noingerència en els assumptes de tercers països firmat al seu dia amb Rafael Correa.
Si no vol perdre la condició d’asilat, l’ambaixada li ha ordenat abstenir-se de fer comentaris polítics i mantenir net el seu espai (en especial el lavabo) i tenir cura del seu gat si no vol que l’hi confisquin, d’acord amb el document publicat pel portal equatorià Codigo Vidrio. El futur del seu famós felí és el menor dels seus problemes. Si Assange ha de respondre d’algun càrrec davant un tribunal dels Estats Units, primer haurà de ser detingut i extradit.
La imputació s’ha conegut per casualitat. Un expert en terrorisme de la Universitat de Georgetown, Seamus Hughes, va difondre abans-d’ahir a la nit a Twitter l’extracte d’un document presentat a l’agost per un fiscal federal a Virgínia. Entre els arguments per mantenir segellat i secret un altre cas que no té res a veure amb Wikileaks cita, de sobte, el nom d’Assange. El passatge sembla haver estat copiat accidentalment d’un altre document. “A causa de la sofisticació de l’acusat i la publicitat que envolta al cas, cap altre procediment no podria mantenir confidencial el fet que Julian Assange ha estat imputat”, afirma el passatge del text, que recomana mantenir els càrrecs en secret fins que Assange “sigui detingut i ja no pugui evitar el seu arrest i extradició” pels càrrecs criminals presentats contra ell.
Un portaveu del fiscal federal de Virgínia va dir ahir que el nom d’Assange va aparèixer per error al document. Hores més tard, el Departament de Justícia va confirmar que la Fiscalia ha inculpat el polèmic activista, encara que sense precisar els càrrecs que se li imputen. L’Administració Obama va sospesar acusar-lo de violar la llei d’espionatge, robatori de material governamental o conspirar juntament amb Chelsea Manning, condemnat per la sostracció. Finalment, per no agreujar la situació, la Casa Blanca va optar per no actuar com sí que va fer amb altres casos de filtracions informatives. L’activista australià, de 47 anys, va tornar a interessar al Departament de Justícia després de la filtració massiva de correus electrònics robats per hackers russos al Partit Demòcrata. “Adoro WikiLeaks”, es va congratular el llavors candidat presidencial, Donald Trump. El fiscal especial sobre la ingerència russa en les eleccions del 2016, Robert Mueller, està investigant l’incident, així com els contactes entre la campanya de Trump i Wikileaks. De moment es desconeix si els càrrecs presentats contra Assange tenen relació amb aquests fets.
Diverses associacions de defensa de la llibertat de premsa i els drets civils s’han posicionat contra la possible detenció d’Assange, que fins a l’any passat estava acusat de dos càrrecs per violació i agressió sexual a Suècia. “La persecució del senyor Assange per les publicacions de WikiLeaks seria inèdita i crearia un precedent que permetria dur a terme investigacions penals als mitjans de premsa”, va alertar ahir la Unió Americana de drets Civils (ACLU). Aquesta és també la línia de defensa d’Assange: “Que el Govern presenti càrrecs contra algú per publicar informació veraç és un camí perillós per a la democràcia”, va advertir ahir el seu advocat dels Estats Units, Barry Pollack.
Associacions de defensa de drets civils denuncien que els càrrecs amenacen la llibertat de premsa