La magnitud de la farsa
Verona és la ciutat on Shakespeare situa l’acció de Romeu i Julieta, l’obra que va escriure a partir d’un relat de Matteo Bandello, un narrador piemontès que va fornir un material literari ingent que, després, altres escriptors van reelaborar, des de l’esmentat Shakespeare fins a Lope de Vega, passant per Joan Timoneda o María de Zayas. Va decidir que la trama es desenvolupés a Verona i això va fer que, amb l’arribada del segle XX i l’inici de la deriva turística, la ciutat s’afanyés a trobar llocs que responguessin als escenaris de l’obra. A Julieta li van adjudicar una casa al número 23 de Via Cappello. Aquí hauria viscut la noia. Entre els anys 1937 i 1940 van restaurar l’edifici de manera fantasiosa, per satisfer els visitants. Es van inspirar en un film nord-americà del 1936. El famós balcó des d’on Julieta parla amb Romeu (inexistent en principi) el van fer a partir de restes de marbre que van trobar en un magatzem. El resultat és que la casa de Julieta s’ha convertit en el més gran centre d’interès per als turistes que visiten la ciutat. Tant se val que tot plegat sigui un pastitx tipus Poble Espanyol de Montjuïc. Cada any la visiten dos milions de guiris. El negoci és el negoci.
Dimecres, a les pàgines del diari La Repubblica se’n feien creus que els seus murs siguin plens de frases escrites amb retoladors permanents. Hi guixen cors i, dins, els seus noms: “James and Betty”, “Carola y John”, “Manfred und Gertrud”... Es fan la selfie de rigor i, com que ja no hi ha ni un centímetre lliure de retoladors i els turistes no troben espai per deixar-hi la seva parida, ara ocupen les parets més properes, més enllà de la casa de Julieta. Fa anys el municipi hi va instal·lar panells d’aglomerat, perquè hi escrivissin i, en la mesura del possible, els murs no quedessin tan afectats. Però ja no en són prou i, a més, ¿quina gràcia té viatjar des de l’altra banda del món per visitar Verona i haver de guixar en un panell removible? Si vas a Verona el que vols és poder guixar directament damunt la pedra!
Un comerciant que té la botiga just al davant de la casa de Julieta se’n queixa. Es diu Davide Albertini i les seves declaracions no tenen pèrdua: “El que més ràbia em fa és el que em contesten quan els veig amb el retolador a la mà i els aturo. Estan convençuts que tenen tot el dret a escriure als murs del centre històric de Verona. Com si diguessin: és la ciutat dels enamorats i, en conseqüència, tot s’hi val. Han començat fins i tot a posar-me cadenats a la persiana de la botiga, com al pont Milvio de Roma. Ja n’estem tips”. El detall que em té el cor robat és que la botiga d’aquest senyor que es queixa tant dels efectes del vandalisme guiri es diu GiuliettaVerona –Giulietta Verona!– i es dedica a vendre bosses de mà, imants per a neveres i samarretes amb frases com “Ti amo”, “Giura di amarmi” o “Il mio cuore è tuo”, a més de reproduccions de les pintades que els turistes fan als murs! Epostoflant.
A Verona, entre el 1937 i el 1940 van restaurar la casa de Julieta segons els gustos dels visitants