Massa deute públic
L’economia espanyola, atès l’elevat ritme de creixement econòmic, hauria d’estar en un procés de reducció de l’endeutament públic i, malgrat això, és al camí contrari. Això suposa incrementar la vulnerabilitat del país davant eventuals crisis, augmenta el pagament per interessos i redueix el marge de maniobra pressupostari per finançar polítiques públiques. Cal tenir en compte que Espanya va pagar l’any passat 32.935 milions d’euros en interessos com a servei del deute, xifra que representa el 2,6% del producte interior brut (PIB), un percentatge que corre el risc de disparar-se quan el Banc Central Europeu (BCE) posi fi a la seva política monetària acomodatícia a partir de l’any vinent.
Any rere any les administracions públiques, a excepció dels ajuntaments, acumulen un dèficit després d’un altre. Aquest mes de setembre, el deute del conjunt de totes elles va assolir els 1,174 bilions d’euros, fet que suposa un nou rècord històric en termes absoluts i situa Espanya com l’ onzè país del món més endeutat. En termes relatius això suposa un 98% del PIB.
L’últim any, setembre sobre setembre, ha estat la Seguretat Social l’administració que més ha augmentat l’endeutament, en concret un 50,3%, fins als 34.863 milions d’euros, per poder pagar les pensions, i això constitueix un ritme insostenible. El deute de l’Estat ha crescut fins als 1,03 bilions d’euros, la qual cosa suposa una pujada interanual del 5,2%; el de les comunitats autònomes ha arribat fins als 291.185 milions, un 2,3% més i el dels ajuntaments s’ha situat en 28.433 milions, un 7% inferior al de fa un any.
En el marc de la UE, Espanya se situa com el setè país amb més deute públic respecte al PIB, per darrere de Grècia (179%), Itàlia (130%), Portugal (129%), Irlanda (123%), Xipre (112%) i Bèlgica (106%), sense estar tampoc molt lluny dels nivells de França (95%) i del Regne Unit (89%).
La gravetat del deute públic espanyol, més que l’elevat nivell que ha assolit, és l’enorme rapidesa amb què ha crescut. El 2007, just abans de començar la gran crisi, l’endeutament d’Espanya era del 37% del PIB i en tan sols cinc anys es va situar en el 85%.
Des del 2012 fins avui ha crescut fins a prop del 100% a causa de l’increment de la despesa social efectuada durant la crisi i, especialment, a causa de l’alt cost del rescat bancari. Tot això suposa una enorme llosa de deute que es traspassa a les generacions futures. El deute públic només és bo quan es dedica a infraestructures i equipaments productius, o a reforçar l’educació i la investigació, de manera que es converteixi en un multiplicador de la riquesa i l’ocupació que permeti pagar-la en un futur.
No es pot finançar el creixement econòmic ni el de l’ocupació a còpia cada vegada de més endeutament públic perquè acaba passant factura. La ciència econòmica demostra que mantenir-se en nivells de deute propers o superiors al 100% del PIB pot malmetre l’economia d’un país i condemnar-lo a llargs anys d’estancament. És d’una importància estratègica, que no es vol entendre des de l’àmbit polític ni social, reduir el volum de deute públic, sobre la base de polítiques estructurals d’eficiència econòmica. Com va advertir ahir Mario Draghi, president del BCE, la falta de consolidació fiscal en països amb alts nivells d’endeutament n’incrementa la vulnerabilitat davant eventuals xocs, ja siguin autònomament produïts pel qüestionament de les regles de la UE, com és el cas d’Itàlia, o importats per contagi financer.