Una llibreria
Els llibreters som un milió de vegades millors que uns algoritmes”, diu Juancho Pons, president de la confederació espanyola de llibreters, en un article de Raquel Quelart que comença amb una pregunta apocalíptica: “Llibreter, una professió en perill d’extinció?”. Per bé que imagino que l’article tracta el difícil equilibri entre el món del paper i el món digital (que no només afecta els llibres), no és fins que llegeixo el text, que entenc això dels algoritmes.
Què hi tindrà a veure aquest “conjunt de regles per resoldre un problema en un nombre finit de passos” (segons definició de l’Enciclopèdia), amb les novel·les, els assaigs i tota la resta de l’univers del llibre? La resposta, i confesso la ingenuïtat, em sorprèn: es tracta de les plataformes digitals que, segons les compres prèvies dels usuaris, dirigeixen l’atenció del lectors cap a llibres concrets, gràcies als algoritmes que analitzen els seus gustos. És a dir, pura matemàtica, per tal d’aconseguir que el lector es predisposi a una compra o altra. I així, d’aquests algoritmes en surten les recomanacions, el bombardeig publicitari i, fins i tot, l’aparició d’anuncis de títols específics en les xarxes socials personals dels possibles
Els amants dels llibres sempre necessitarem amarar-nos de la bellesa que batega dins d’una llibreria
compradors. Seria, doncs, la versió comercial-llibretera del mateix que apareix en la darrera temporada de House of cards, quan una aplicació de telèfon es capaç d’analitzar les tendències del seu propietari i usarles per tal que voti un partit concret.
Gràcies, doncs, al fenomen planetari d’internet, la capacitat d’influir i dirigir els gustos i les opinions dels ciutadans, ha fet passes gegantines, tal com sembla que ja passa amb els famosos bots russos.
Aviat, doncs, serà difícil saber si comprem o votem per convicció o per poderosa seducció induïda. La publicitat de sempre, inserida a l’interior del cervell, gràcies a les aplicacions, xarxes i tota la interconnexió en la qual vivim.
I tanmateix, el senyor Pons té raó: cap algoritme no pot substituir la relació estreta i còmplice entre un llibreter i el seu client, de la mateixa manera que el llibre digital no pot substituir l’aroma, la textura, l’extraordinari plaer del llibre de paper.
I no crec que aquesta afirmació sigui una expressió nostàlgica, sinó una ferma declaració d’intencions. Per bé que tots nosaltres ens avesem a les noves formes de compra i d’oci, i no rebutgem la comoditat que ens aporten, els amants dels llibres sempre necessitarem badar per les llibreries, remenar els llibres, obrir-ne algun i llegir-ne fragments, parlar amb el llibreter de confiança i preguntar per algun títol concret, i finalment deixar-nos amarar de l’extraordinària bellesa que batega a l’interior de la botiga.
“La llibertat és una llibreria”, va dir Joan Margarit, i la frase ha quedat esculpida per sempre. Certament, és la llibertat, perquè una llibreria és un univers sencer de paraules lliures.