Llegint la Michelle
Feia més d’un any que esperava que arribés el dia que es posés a la venda el llibre de memòries de Michelle Obama. Es compleix així el contracte milionari de 60 milions de dòlars que fa uns anys va firmar la parella amb l’editorial Random House per publicar, cada un per separat, les seves memòries dels vuit anys a la Casa Blanca. Obama ja ho va fer i faltava la Michelle.
L’ex-primera dama no ha defraudat la premsa amb els primers extractes que s’han revelat de La meva història, oferint un autèntic exercici de sinceritat, allunyat de papallones i violins enllaunats, que captiva des de la primera pàgina. La Michelle no es defrauda a ella mateixa i segueix amb la mateixa coherència que quan va exercir de primera dama. Com a icona i referent mundial ha decidit ficar-se al bassal de la sinceritat i trencar els miralls deformadors de l’èxit i el poder. Parla des de la humilitat de qüestions que han alterat la nostra forma de vida amb una prosa neta, directa, que t’arriba per la seva honestedat: “Tu i jo, tu i jo, tu i jo. Vam haver d’aprendre a adaptar-nos per teixir-nos d’una manera sòlida i convertirnos
L’ex-primera dama ha decidit ficar-se al bassal de la sinceritat i trencar els miralls deformadors de l’èxit i el poder
en nosaltres”. La Michelle s’endinsa en la pèrdua de la individualitat en el matrimoni, i en els estereotips que havia de vèncer sobre el que s’esperava d’una dona casada als anys seixanta o setanta: “Per a moltes dones, incloent-me a mi, esposa pots sentirla com una paraula feixuga”.
La Michelle obre la porta a parlar sobre els seus tractaments de fertilitat, la seva crisi de parella, els dubtes que el seu marit pogués arribar a ser president pel fet de ser negre, la seva solitud i ansietat viscudes durant els anys a la Casa Blanca i la consternació que va sentir en veure que Trump seria el successor del Barack al despatx oval: “Vaig sentir que un pes de plom s’apoderava del meu estómac, just en aquell moment la meva ansietat es va convertir en por. (...) Sempre em preguntaré què va ser el que va portar tantes dones, en particular, a rebutjar una candidata excepcionalment qualificada (Hillary Clinton) i, en canvi, a elegir una misogin com a president”.
L’ex-primera dama continua viatjant pel món amb Lets Girl Learn, el projecte que va engegar el 2015 per promoure l’educació de les nenes a tot el món, fomentar la igualtat de gènere i l’educació igualitària. L’activisme de la Michelle s’ha vist en cada un dels seus discursos com a primera dama, i quan va deixar de ser-ho, sense intimidar-se per assenyalar un país on hi continua havent la bretxa salarial per qüestió de gèneres. Ella no deixa d’alçar la veu, de responsabilitzarse en el que s’ha convertit: una icona, un referent per a generacions de dones: “El canvi real ve de tenir prou confiança per ser realment honest i poder dir una cosa incòmoda”.
El llibre, que segons la cadena americana Barnes and Noble ha superat en la predemanda la venda de qualsevol llibre des del 2015, surt en més de 31 idiomes i amb més de tres milions d’exemplars. Es va col·locar en el número u dels més venuts i tot indica que s’hi quedarà unes quantes setmanes. Oprah Winfrey, una de la dones més poderoses dels mitjans als Estats Units, ha dit que, lluny d’altres memòries publicades per ex-primeres dames, destil·la vulnerabilitat: “És com si la Michelle m’estigués parlant a cau d’orella”.