“Em posen els quadres ben pintats”
A finals de novembre, quinze joves explicaran al públic del Teatre Nacional de Catalunya què pensen i senten respecte als grans temes de la vida com l’amor, la mort, la joventut, el sexe... Reunits pel director Didier Ruiz, i acompanyats pel coreògraf Tomeu Vergés, alçaran la veu en brevíssims monòlegs en què expressaran els seus desitjos, emocions, temors o anhels que Ruiz ha anat destil·lant de les seves pròpies veritats en diferents sessions. Els nois, de 14 a 18 anys, no es coneixien anteriorment però en l’espai de les sessions de trobada s’ha creat un clima de confiança que possibilita que parlin amb respecte i sense perjudicis. El director marca el temps: una reunió cada quinze dies. I l’espai: dues fileres de cadires confrontades en una sala de CaixaForum. I el mètode: llança una pregunta i, d’un en un, es van aixecant, sense un ordre previ, fent ús de la paraula (fins i tot en llenguatge de signes, deliciosa representació d’un xaval no sord que amb les seves mans va interpretar la lletra d’una cançó que va aprendre una vegada).
I, després, què passa? “Per mi és tan guai venir aquí, no només poder parlar lliurement sinó veure què diuen els altres. Penso, això em passa a mi o ostres, que fort!”. O bé, un altre: “Això, venir aquí és com una droga, no vull ni pensar què faré quan s’acabi”.
Youth4 es representarà del 29 de novembre al 2 de desembre al TNC, que l’ha produït juntament amb l’Obra Social La Caixa (els programes Art for Change i Caixaescena). La sessió de diumenge passat 11 de novembre va anar de sexe, amor i joventut. Això van dir:
“Un quiqui o fer l’amor és el mateix però hi ha més afecte en el segon cas”.
“Si a la televisió surt una escena de sexe, els meus pares es posen nerviosos i miren de distreure’m, treuen algun tema nou... Si pogués parlar amb ells de manera natural ens alliberaríem tots”.
“El sexe? És el millor. Una vegada ho descobreixes és com
SOBRE LA SEXUALITAT
“Per mi el gènere no és important, m’és indiferent; m’importa la persona amb qui estic”
tornar a néixer”.
“No he tingut sexe. No tinc pressa. Ja arribarà el meu moment”.
“Jo no vull una parella, no vull una relació, prefereixo ser lliure i que la resta també ho siguin. Crec que la idealització de l’amor és una ximpleria”.
“Soc verge. I em pregunto com deu ser fer-ho. En tinc ganes. Sovint, fantasiejo fent-ho amb amigues. La primera vegada m’agradaria que passés una nit, completament borratxo, i que al matí no recordés res. I algú em digués: ho has fet! ho has fet!”.
“Jo follo si m’atreuen. Em diverteix l’intercanvi d’energia. Però després, de vegades, em sento molt buida. En ocasions provo d’endevinar si aquella persona que m’atreu tindrà bona energia per a mi. No sempre l’encerto”.
“Per mi el gènere no és important, m’és indiferent. M’importa la persona amb qui estic”.
“Em posen molt els quadres ben pintats. Quan vaig amb els meus pares als museus, de viatge, ho passo molt malament perquè se’m posa dura i he de dissimular”.
“Jo soc un toro al llit. Imparable. L’excepció és si algú m’agrada, lla-
vors m’espanto, no sé com fer-ho”.
“Soc addicta al sexe. Quan ho dic, la gent respon: ‘que guai!’ Doncs no, no és gens guai. No puc passar una setmana sense follar. No puc dir no. Saps què és això? Ara ho gestiono millor i fins i tot puc gaudir-ne. Però d’aquest tema no se’n parla i se n’hauria de parlar més”.
“El sexe és el millor que hi ha després de la música. Sento una bomba explotant-me a dins. La meva mare em deixa capses de condons a la meva habitació. Algunes vegades són de colors, i d’altres són d’aquests que brillen. Però he de dir que quan ho faig, no sempre em sento jo, és estrany, però igualment m’agrada”.
“L’amor romàntic és control. L’amor només pot ser lliure. Pots tenir un amor al 100% per una persona i al mateix temps estar al 100% amb una altra. I si hi ha confiança no depens de ningú, ni t’ha de fer mal perquè sigui feliç amb un altre. Així penso jo”.
“L’amor em fa sentir viu”.
“Jo soc un animal sexual. I estic molt orgullós de ser gai. M’agrada veure porno, vaig veure que uns ho feien al bosc i tinc aquesta fantasia. En canvi, fer l’amor... buf!, és molt complicat, com encaixar dues peces que no saps si encaixaran abans de fer-ho. Si es fa bé, és com cantar junts”.
“L’amor i jo no tenim gaire bona relació. Soc un 99% racional. Controlo fins i tot el meu subconscient. L’amor em fotria enlaire la meva perfecció, em trencaria per dins. No m’agradaria. Però també penso que un dia arribarà algú que em trencarà completament. I potser és guai”.
“A mi no m’agrada que em toquin. Ni la meva mare (i pateix per això). Així no em sento dèbil. Per tant, si un dia et dic que t’estimo, emmarca-t’ho”.
“Els meus amics em diuen que soc bisexual. Jo no ho crec. Em vaig posar porno gai però, la veritat, no em veig amb una polla a la boca. Tinc una malaltia i és que no puc acabar en cap altra persona, he d’acabar jo. És fotut, no per a mi, per a elles, que es ratllen, pensen que és culpa seva, encara que jo els hagi avisat”.
“Jo em despullo ja sense complexos. M’ha passat això de li agradaré o no. M’agrada descobrir i descobrir-me”.
“A mi m’agrada enamorar-me i desenamorar-me. Gaudeixes de l’amor i després se’n va. (Silenci) Ho dic... però no ho faig. Em fa molta ràbia. Però dir les coses com les sento, m’allibera”.
“He intentat masturbar-me durant una setmana i no ho he aconseguit. La veritat és que no necessito ningú per tenir plaer”.
“Soc lliure però no per als altres perquè soc bisexual, i la gent no ho entén, i això em fa sentir no-lliure”.
“Ser jove és explosiu. Implica patiment i diversió. Conèixer coses noves, plorar, riure, enamorar-se, equivocar-se, tenir sensacions. Només segueixes el que diu la teva ànima ”.
“La infantesa és una mentida. Una caixa de purpurina amb una ballarina girant feliç. Ningú no et parla dels mil monstres que hi ha a la vida. Són a fora i a dins teu. Has de saber-los gestionar o matar tu”.
“Ser jove és fotut, però mola”.
SOBRE LA JOVENTUT
“Ser jove és explosiu, implica patiment i diversió alhora; descobrir, plorar, riure, enamorar-se, equivocar-se, tenir sensacions... Segueixes el que et dicta l’ànima”