Sexe sense embuts
Els joves reclamen rebre una educació real sobre relacions afectives
Els estudiants van sortir dimecres al carrer per posar fi al “masclisme a les aules” i exigir la creació “immediata” d’una assignatura d’educació sexual “inclusiva, avaluable i obligatòria”. D’aquesta manera, reclamen l’acompanyament dels adults en un tema que, generalment, es toca poc a la família i que incomoda a l’escola. No van ser gaires els que es van manifestar a les ciutats espanyoles, uns quants milers de joves, però el tema forma part de les seves inquietuds.
“Hi ha el programa educatiu escolar des de fa anys, però està obsolet”, explica el psicòleg Jaume Funes. Al currículum no hi entren respostes a preguntes que els nanos es poden fer: “Quantes vegades em puc masturbar?”, “Val la pena esperar o he d’experimentar?”, “Quants dels meus companys han mantingut relacions completes a 3r i 4t d’ESO?”, “Si t’enamores, caus en la trampa de la submissió al príncep blau?”.
“Educar en sexualitat és educar en les primeres vegades, les primeres sensacions d’intimitat amb un altre, el primer petó, la primera relació o el primer cop que s’enamoren tenint en compte que no tenen bagatge i que estan envoltats d’adults –com els pares– que no volen que tinguin aquestes aventures o que s’estimen més no saber-ho”, afirma el psicòleg al nou llibre sobre educació sexualitat que està a punt de publicar. De totes maneres, els adolescents tenen una àrdua tasca al davant per esbrinar què significa per a ells el sexe i l’amor, quina és la seva identitat sexual i el seu sexe...
“Són adolescents que van a l’escola a practicar les seves adolescències, a les aules, als passadissos, al pati. I el sexe o les relacions afectives no poden quedar fora de l’educació”, diu Funes. A parer seu, la sexualitat a l’escola s’aborda poc i sempre amb paràmetres acadèmics. “Observem que els joves han construït suposadament una llibertat sexual, una llibertat en comportaments sexuals, però després els estudis indiquen que reprodueixen relacions de dominació i submissió”.
Si es conversés més, els adolescents tindrien una visió més natural i no tan fantasiosa i prefabricada de les relacions sexuals com la que proporcionen algunes sèries juvenils o el porno d’internet. Aquesta és una de les seves principals fonts d’informació, com antigament ho eren les fotografies de l’Interviu. Són imatges que els “indiquen” què s’espera del seu comportament sexual.
Hi ha veus crítiques que alerten que el porno –la majoria de les pel·lícules a què els joves tenen accés a través d’internet– està pensat només per i per a homes. Al porno heterosexual hi abunden les dones vexades, humiliades, penetrades sense consentiment. Algunes feministes adverteixen que aquests comportaments no fan altra cosa que fixar en el tendre subconscient de nois i noies els esquemes del patriarcat. Sexe i dominació junts i associats en el circuit biològic del plaer.
Funes considera que caldria educar en sexualitat permetent que els nanos descobrissin que el porno no explica la veritat d’una relació, i menys igualitària. Que no hi ha felicitat darrere de la necessitat de dominar una altra persona i que no s’han d’acceptar imposicions del company per por de perdre’l. Que, en la mesura possible, no s’autoimposin estereotips (seduïts pel mercat, per les trivialitats dels youtubers). Que no es creguin tot el que senten perquè en qüestió de sexe se sol mentir per no quedar enrere. Educar per enamorar-se, per evitar que es perdin bona part dels descobriments, plaers i felicitats de la sexualitat. Educar també en la llibertat de manifestar la teva identitat o la teva opció.
“El debat és com es pot arribar a ser un mateix –suggereix el psicòleg–, com aprendre a estimar, com construir i practicar la llibertat sexual”.