“Vaig veure l’altra cara”
Maribel Malavía va veure la solidaritat de la gent quan va ser atropellada a travessera de Gràcia i la mesquinesa quan va saber que li havien robat
Aquesta és una història majoritàriament de solidaritat i en menor proporció, però la que més inquieta, de mesquinesa. El dia 9 de novembre un cotxe es va enfilar a la vorera de la travessera de Gràcia i es va emportar tot el que hi havia. Quatre persones van resultar ferides, entre les quals una nena de 10 anys. Una de les víctimes va ser Maribel Malavía, que va sentir la fraternitat dels vianants que la van auxiliar però també va patir la baixesa d’una dona que va aprofitar el moment per robar-li. Poc després dels fets, els Mossos van detenir la pispa, que en minuts li va treure diners dels comptes, va comprar amb les seves targetes i va furtar vuit ampolles d’alcohol als comerços de la zona.
Asseguda a casa seva, a les Corts, la Maribel recorda perfectament el que va passar en conversa amb La Vanguardia. Porta un braç en cabestrell perquè s’ha trencat la clavícula i dues costelles, i explica que té molt dolor. Descriu com aquell dia tot el que podia sortir malament, va sortir malament. Normalment va amb bicicleta a la feina, a la travessera de Gràcia, però divendres de la setmana passada no. No havia pogut esmorzar a casa, o sigui que va anar a buscar un entrepà. Si hagués seguit la seva rutina habitual, no li hauria passat res.
Mentre caminava, de cop i volta, es va adonar que hi havia alguna cosa que canviava. “El soroll”, explica. “El soroll va canviar. Em va avançar un noi corrent. Em vaig girar i no vaig donar crèdit al que vaig veure. Era com una pel·lícula de dibuixos animats, en què les coses sortien disparades. Vaig intentar apartar-me i no vaig poder. El següent va ser el cop. Això que et passa la vida en un segon és mentida. Vaig pensar: ‘Ja està. Em moriré’”.
Creu que es va desmaiar. I explica què va passar quan va recuperar la consciència: “Vaig veure caps que em miraven fixament. Tothom em deia: ‘Estigue’t quieta’”. Tenia la roba destrossada, però els vianants l’atenien. Gent que no coneixia s’ocupava d’ella. Un noi la va tapar amb la seva jaqueta, sense tenir en compte si sagnava o estava bruta. Després els sanitaris, la Guàrdia Urbana, els Mossos, els metges del Clínic... de tots enalteix la seva humanitat.
Mentrestant, però, una dona arrambava amb tot el que tenia a la bossa de mà. A l’hospital se’n va adonar, i això la va fer sentir molt malament: “Sents indignació, còlera, et quedes atònita. Estàs com penedida pel que portes i has perdut, et sents malament, però després veus que no t’has de justificar”. Li va desaparèixer el telèfon, la cartera, un pen drive amb documents personals i fotos, un altaveu del seu fill, el seu llibre electrònic... “Vaig veure l’altre cara”.
La lladre no va anar gaire lluny. Li va treure 200 euros del compte i va utilitzar les seves targetes en dos supermercats. Tot a prop del lloc de l’accident. Va voler comprar tabac, però va utilitzar la targeta del marit de la Maribel. L’estanquer en va desconfiar i li va demanar el pin, i ella va marxar, però el comerciant va avisar els Mossos perquè no continués robant amb el document de ningú més. Immediatament els Mossos van enviar dues patrulles a buscar-la per la zona, i la van trobar quan portava diners i coses que havia sostret en comerços de l’àrea; coses tan dispars com 15 croquetes, dues safates de sushi, sis ampolles de vodka i dues de whisky. Va confessar que les targetes no eren seves. Va ser detinguda. Al cap de poca estona van comprovar que la víctima del furt era la dona que havia estat atropellada poc abans.
Maribel Malavía ha viscut una història en dos colors: la solidaritat d’uns desconeguts que la van atendre sense preguntar res i la baixesa d’una dona que va aprofitar una desgràcia per robar-li. El yin i el yang de la vida.
Els Mossos van detenir ràpidament la dona que va robar a la Maribel mentre feia servir les targetes que li havia pres