Mirar enrere amb Gabilondo
Coincidint amb el 40è aniversari de la Constitució, #0 estrena una sèrie que repassa el canvi que hi ha hagut a Espanya en aquestes quatre dècades
Iñaki Gabilondo comença avui un viatge per la història recent d’Espanya amb La vista atrás (#0 de Movistar+, 22.30 h), un programa en què s’analitza i es repassa, coincidint amb el 40è aniversari de la Constitució, el gran canvi que hi ha hagut a Espanya en les últimes quatre dècades. Al llarg de tres episodis, el periodista recorre la geografia espanyola i recorda com eren els espanyols fa uns anys per arribar a entendre com són ara.
El programa, un projecte de Movistar+ en col·laboració amb La Caña Brothers, analitza aquests canvis a través dels ulls dels que els han protagonitzat, dels testimonis dels homes i dones de tres generacions que han ajudat a convertir un país que venia pràcticament del subdesenvolupament en una Espanya moderna i competitiva. La família, la dona, la cultura, l’economia, els drets, les arts i l’esport són alguns dels conceptes a través dels quals l’espectador comprovarà aquesta modernització.
Gabilondo explica a La Vanguardia que l’objectiu del programa és “recordar el viatge que s’ha fet en aquest país vist des d’una perspectiva del carrer i de la família a través de converses sobre les nostres vides i les nostres experiències personals”. El primer capítol de la sèrie, titulat El camino, arrenca amb una trobada que el periodista troba molt gràfica: “Començo en un poble de Lleó amb una família formada per un avi, la seva filla i un net: l’avi era llaurador, la filla va fer una carrera universitària amb una beca i ara el fill està estudiant a l’estranger. No dic que això hagi passat a totes les famílies però crec que exemplifica aquest canvi”.
D’aquest primer episodi, Gabilondo també en destaca tres canvis que considera identificatius i simbòlics: “Tenim una conversa amb Fernando Grande-Marlaska sobre la seva evolució en la conquesta de drets de la comunitat homosexual; parlem amb Manuela Carmena, Lola Herrera, Teresa Perales i Elvira Lindo sobre com ha evolucionat la dona, però no des de la teoria de la llibertat de les dones, sinó que ens expliquen la seva vida; i també conversem amb protagonistes dels avenços científics com Rafael Matesanz”.
En el segon episodi, La memoria, Gabilondo comparteix taula amb diverses personalitats que exemplifiquen el progrés viscut en diferents camps com Ferran Adrià, Ainhoa Arteta, Pedro Delgado, José Sacristán, Carmen Machi i José Luis Garci. “En aquest capítol ens expliquen com han estat les seves vides i com han anat canviant i evolucionant”, diu el periodista que recorda amb afecte com un dels comensals comentava que “hauríem de parlar més entre nosaltres i no deixar que siguin només els polítics, que no parlen sinó que lluiten”.
Al tercer capítol, Los retos, la sèrie fa una mirada més convencional cap als reptes de futur “i de passada al·ludim als grans temes pendents, com la qüestió territorial, i sobretot l’educació i l’atur dels joves, sense oblidar el gran desafiament que ens espera de la revolució tecnològica en la qual ja estem immersos”.
La reflexió final de Gabilondo després de rodar La vista atrás és que tots aquests canvis “han estat absolutament espectaculars” però, tanmateix, “no hem avançat, sinó al contrari, en la capacitat de concertar i d’acordar, aquesta és la pèrdua més gran que hem tingut”. En aquest sentit, recorda que els fenòmens més positius d’aquests 40 anys “han tingut lloc gràcies als acords que en algun moment determinat els polítics van poder fer” i alerta que després d’aquesta pèrdua “tan lamentable” de la capacitat d’arribar a pactes, “se’ns continuen acumulant els problemes, alguns de molt greus, i que no són abordables sinó és a través d’acords”.