‘Mestre preciós’
LODI GYARI RINPOCHE (1949-2018) Enviat especial del Dalai-lama a Washington
Padmasambhava (‘nascut del lotus’), guru Rinpoche, (‘mestre preciós’). Des que el mític rei Songtsen Gampo va convidar el gran mestre budista al Tibet a ensenyar la filosofia que regeix la seva religió a finals del segle VIII, el terme Rinpoche és utilitzat per referir l’alt valor d’una persona. Lodi Gyari, o Gyari Rinpoche tal com se’l coneixia, feia honor al nom com a alt enviat del Dalai-lama per la causa del Tibet a l’estranger. Considerat representant del poble refugiat a Washington i reconegut com la reencarnació de Khenchen Jampal Dewe Nyima del monestir de Lumorap a Nyarong, Gyari va morir als 69 anys d’un càncer al fetge el 29 d’octubre passat a San Francisco, una altra lluita que se suma a la que va dedicar la seva vida: la lluita tibetana.
Després de la dura repressió de la Xina davant l’aixecament que hi va haver nou anys després de la seva ocupació del Tibet, Gyari també va fugir. Juntament amb els seus pares i altres milers de refugiats tibetans, va emigrar cap a l’Índia; en cas de no haver-ho fet, potser hauria corregut la mateixa sort que molts dels seus compatriotes. La seva àvia i el seu germà es van quedar i com altres víctimes de la violència de l’exèrcit xinès van ser torturats i assassinats. Des d’aquell moment Gyari, nascut al si d’una família influent, va continuar amb estudis monàstics budistes al costat de mestres tant indis com tibetans. En un primer moment, sent defensor de la resistència armada, va ser seleccionat per aprendre anglès i convertir-se en el traductor dels combatents per l’autonomia del Tibet. Una resistència armada que els Estats Units entrenaven i a la qual milers de tibetans se sumaven en un intent de crear un exèrcit que pogués resistir i defensar-se de l’exèrcit xinès.
Encara que Rinpoche va abraçar primer la noció de resistència armada, després, pel seu coneixement de l’anglès, va passar a convertir-se en una peça clau en la política de no-violència del govern del Tibet a l’exili, d’aquell “mig camí” que avui defensa el Dalai-lama i que el 1990 va fer que el dirigent tibetà nomenés Gyari com a enviat especial.
Rinpoche era bastant conegut per la comunitat internacional. A la seva tasca com a president de la Campanya Internacional pel Tibet (ICT) s’hi van afegir les moltes obres socials que va dur a terme a favor dels drets dels tibetans. La difusió que va fer de la situació del Tibet va aconseguir crear xarxes d’entesa i solidaritat per la causa d’un poble que en silenci continua vivint l’opressió de la seva cultura, religió i identitat des de ja fa més de 50 anys.
Nancy Pelosi, líder demòcrata de la Cambra de Representants dels Estats Units, va emetre una declaració poc després de la seva mort i li va atribuir haver construït “un profund suport a la causa tibetana a tot Amèrica i a tot el món. Els membres del Congrés als dos costats del passadís es van beneficiar de la perspicàcia i saviesa de Lodi”.
El 1970 Gyari va cofundar una de les organitzacions polítiques tibetanes més gran fora del Tibet, el Congrés de Joves Tibetans. Anys després va ser elegit per iniciar el diàleg amb la República Popular de la Xina. També va treballar en diferents iniciatives contra la pobresa a l’Himàlaia i el sud-est d’Àsia i va cofundar Krenddha, el Consell Internacional de la Pau pels Estats, Pobles i les Minories.
Gyari no només va ser un gran exemple de lluita pacífica per la preservació de la cultura i tradició del seu poble. Els seus èxits es van traduir a donar llum al que és invisible, i veu al que està silenciat.