Berlín obre una subseu del Museu de Pèrgam
Exposa trossos del fris de l’altar i un panorama de l’urbs
La nova subseu temporal del Museu de Pèrgam de Berlín, construïda per compensar el tancament d’algunes sales del museu durant unes obres de rehabilitació que s’allargaran fins al 2023, obre avui les portes. L’edifici temporal, de 2.000 metres quadrats i amb un sector en forma de cilindre, s’articula entorn d’un espectacular panorama circular de l’antiga ciutat de Pèrgam, concebut per l’artista Yadegar Asisi; i d’una exposició de 80 escultures d’aquell indret de la costa oest de l’Àsia Menor, en territori de la Turquia actual.
Tal com estava previst, la gran joia del museu, l’altar de Pèrgam, continuarà fora de l’abast de la mirada dels turistes. Des de setembre del 2014, el reanomenat altar hel·lenístic dels anys 180-160 a.C. està desat, folrat de bastides i teles protectores, en una sala del Museu de Pèrgam mateix, parcialment tancat per les obres. “Abans que res per motius de conservació, el gran fris ha d’estar protegit amb total seguretat al recinte del museu durant tota la rehabilitació; cal recordar que té 120 metres de longitud i pesa unes quantes tones”, va dir ahir Hermann Parzinger, president de la Fundació Patrimoni Cultural Prussià (SPK), a la presentació de l’edifici a la premsa.
La subseu temporal busca alleujar una mica la decepció del visitant davant una obra d’art inaccessible durant anys, però també explotar un filó turístic innegable. Així, es mostren diverses tessel·les del fris petit de l’altar, que representen la història de l’heroi Tèlef, i un muntatge digital en una pantalla gran permet visualitzar l’altar en 3-D. S’exhibeixen altres peces notables, com l’anomenada schöner Kopf (cap bonic), una testa colossal d’Hèrcules, una ballarina de palau, el grup de Prometeu, o l’Atena amb l’ègida creuada.
L’edifici, que estarà en ús fins al 2024, no s’ubica en la celebèrrima Illa dels Museus de Berlín, sinó a l’altra riba del riu Spree, més o menys davant del Museu Bode –un dels cinc del conjunt museístic de l’illa– i molt a prop del Museu de Pèrgam. Els seus
Les obres del Museu de Pèrgam, obert parcialment, duraran fins al 2023, i per això es fa el nou edifici
responsables van assegurar que en el projecte s’hi plasma tota la saviesa arqueològica acumulada durant 130 anys d’investigació sobre Pèrgam, tasca que continua.
En el panorama de Yadegar Asisi, els espectadors hi poden contemplar, des de plataformes a diferents alçàries o passejant a nivell de terra, amb una visió en 360 graus, com era l’arquitectura i la vida quotidiana a Pèrgam cap a l’any 129, durant la dominació romana de l’emperador Adrià. “Penso que als museus, un artista d’avui, amb les tècniques que jo utilitzo, pot exercir d’intermediari amb l’antiguitat per explicar-la al públic, sobretot als joves”, va afirmar Asisi.
L’obra, de 104 metres de circumferència i 30 d’alçària, combina digitalment pintura i fotografia, i conté, en els 3.100 m2 d’imatge, cases, temples, teatres i turons, amb escenes plasmades per 40 figurants que van ser meticulosament fotografiats. El panorama de Pèrgam és una versió revisada i ampliada del que ja va fer també Asisi per a una mostra celebrada els anys 2011 i 2012, que va tenir gran èxit; va atreure 1,5 milions de visitants.