Dos premis sense recollir a Rússia
Milo Rau no va als premis Europa de teatre pel visat i dedica el seu discurs a un altre guanyador, Serébrennikov, arrestat
És molt poc habitual que un premiat faci públic el seu discurs d’acceptació el dia abans de recollir un premi, però és que és poc habitual que un premiat no pugui anar a recollir el seu guardó perquè al país on se celebra la cerimònia no li donen un visat a temps. I això és el que finalment ha passat amb el suís Milo Rau (Berna, 1977), un dels grans directors de teatre de l’Europa actual, responsable del Teatre Nacional de Gant i que aquesta tarda havia de recollir un dels premis Europa de teatre en aquesta joia que és el teatre Aleksandrinski de Sant Petersburg, desfilant al costat d’altres guardonats rutilants com Sidi Larbi Cherkaoui, Valeri Fokin o Tiago Rodrigues. No el recollirà perquè, assegura, tal com ja li ha passat en altres ocasions des que va fer Els judicis de Moscou, sense denegar-l’hi tampoc l’hi atorgaven, i després de llargues gestions va ser ahir mateix quan li van comunicar que podia obtenir-lo, però només al consolat rus d’Anvers. Quedava poc perquè tanqués, assenyala, i ell era a Alemanya i era impossible aconseguir-ho. Així que ha enviat a la premsa el discurs que espera que es llegeixi avui als premis, dedicat al director rus Kiril Serébrennikov, guardonat en la passada edició i sota llarg arrest domiciliari per desviació de fons al Gogol Center. Un cas en què no pocs hi veuen la voluntat d’apaivagar una veu radical.
Així que encara que la crònica del dia seria per rendir-se davant les dues obres que ha presentat a Sant Petersburg aquests dies el portuguès Tiago Rodrigues –que es veuran al festival Grec (By heart) i als Teatres del Canal (Sopro )–i per parlar de la increïble potència visual i actoral del teatre dels russos Valeri Fokin i Andrei Moguchy, com tantes vegades la crònica és justament de qui falta. I Rau és clar. Comença el seu discurs dient que és extremadament feliç pel guardó però que no el sorprèn que hagi estat tan difícil obtenir el visat: “Des del nostre projecte Els judicis de Moscou de fa cinc anys, en què vam examinar críticament la llibertat artística a Rússia, no hem pogut entrar en aquest país. Sempre hi ha problemes: aquesta vegada la carta d’invitació va ser declarada incorrecta, després una altra ambaixada era la responsable, etcètera. Només ahir divendres vaig rebre sobtadament la notícia que podia anar a l’ambaixada russa a Anvers en dues hores en un moment que ni tan sols era a Bèlgica. Però el fet que no sigui avui amb vosaltres és irrellevant, una formalitat estúpida, comparat amb el fet que el director Kiril Serébrennikov, que va rebre el mateix premi fa un any, estigui sota judici per càrrecs grotescos. No va poder recollir el premi el 2017 perquè ja estava en arrest domiciliari, continua estant-hi i qui sap per quant temps”.
“Així que –prossegueix Rau– ara estem en la següent situació: el premi Europa de Teatre va a Rússia i no diem oficialment ni una paraula de Serébrennikov, que té l’amenaça de deu anys de presó a la mateixa Rússia. ¿Com podem celebrar el poder i la llibertat del teatre, com podem celebrar-nos nosaltres i l’intercanvi europeu, i estar callats sobre el fet que un guanyador de l’any passat estigui a la mercè d’un
“Com podem celebrar la llibertat del teatre si un guanyador del 2017 està a la mercè d’un judici espectacle?”, diu Rau
judici espectacle? ¿Què significa això per al premi Europa i per a nosaltres, els creadors de teatre, si no estem preparats per mostrar la forma més simple de solidaritat? La raó de donar-me el premi juntament amb els meus col·legues és el nostre ‘interès apassionat en temes sociopolítics’. En termes concrets significa que el cas de Serébrennikov també és meu, és el nostre cas”. I conclou que “és el moment que tots expressem el nostre suport a Serébrennikov, en nom d’aquest premi i del teatre. Espero que l’estúpid judici a què en Kiril s’exposa acabi aviat i torni a ser lliure”. Una posició a què s’ha afegit la membre del jurat del premi Marina Davidova i que sens dubte ressonarà aquesta tarda a l’elegant escenari del Aleksandrinski.