De Gea, en el punt de mira
El porter del United té més males estadístiques que Pau López o Kepa
David de Gea va viure el Mundial de Rússia com un malson, objecte de la majoria de bromes a les xarxes socials i protagonista de tota mena de burles. N’hi havia pocs que es pensessin que el toledà tornaria a ser el porter titular d’Espanya després d’actuacions tan desafortunades. Tot i això, per a sorpresa de tothom, Luis Enrique va considerar des del primer moment que no hi havia debat i que per a ell era clar qui era el millor sota el pals. El període de gràcia li ha durat poc a De Gea, tot just els dos primers partits de la Lliga de Nacions, en què Espanya va jugar bé i va guanyar. Quan han arribat les derrotes, contra Anglaterra a Sevilla i a Zagreb contra Croàcia, De Gea ha tornat a ser assenyalat.
Des del 14 de novembre del 2017 contra Rússia (3-3), un any natural, De Gea ha encaixat 19 gols en 14 partits com a titular a la roja, fet que dona un percentatge d’1,35 gols per partit, molt superior als registres des del seu debut fins aquell dia, en què només rebia 0,54 gols per partit. En tot aquest últim any el porter d’Illescas només va deixar la porteria a zero en tres ocasions.
La freda estadística no pot amagar que a De Gea tampoc l’han ajudat gaire els seus companys de la defensa. Contra Anglaterra el van deixar tot sol en els tres gols. L’actitud passiva de Sergio Ramos en tots els casos va ser incomprensible. L’error més evident va arribar en el segon gol encaixat al Maksimir de Zagreb, una centrada de Modric que obligatòriament havia de ser per a un porter, sobretot si fa 1,92 centímetres d’alçada, com és el cas. De Gea es va quedar sota els pals, ni Iñigo Martínez ni Alba van arribar a la passada i el lateral Jedvaj va rematar a plaer per fer el 2-1.
En tot el partit a De Gea només se li recorda una aturada d’enorme mèrit, un mà a mà en què va prendre la pilota a Rebic en el tram final del partit i que hauria pogut ser el 3-1. Molt al començament De Gea també va tenir una altra bona intervenció, quan va desviar al pal una rematada molt verinosa de Perisic.
Si les sortides per alt per aturar centrades solen ser el punt més dèbil de De Gea, un altre dels seus talons d’Aquil·les es va veure en el 3-2 final de Croàcia. El toledà és un porter que no bloca gairebé cap pilota. La seva tendència natural és a refusar, sovint sense gaire força, fet que pot provocar altres rematades. És el que va passar al temps afegit. Brekalo va xutar des de dins de l’àrea, De Gea no va agafar la pilota i Jedvaj va aprofitar per fer el gol de la victòria. Al final del partit només un jugador de la roja va voler parlar de l’actuació de De Gea. Va ser Sergio Busquets, i òbviament el va defensar: “No és un partit per criticar ni la derrota ha estat culpa d’en David”, va explicar el català.
Els números de De Gea al seu club, el Manchester United, també són pitjors que els dels seus competidors directes per al lloc. A la llista de Luis Enrique també hi havia Kepa i Pau López. Aquesta temporada De Gea encaixa un gol al United cada 62 minuts; Pau López, al Betis, cada 72. El millor és Kepa al Chelsea: un gol cada 160 minuts. El debat sobre la porteria s’ha reobert tant que fins i tot Iker Casillas s’ha ofert per tornar al lloc. I ja té 37 anys.