Tres lliçons
Volen saber cap a on va el món? Informin-se bé d’on instal·larà Amazon les seves noves seus nordamericanes. Amazon, un gegant de 180.000 milions de dòlars de vendes, 610.000 empleats i una implacable voluntat de penetrar en tota classe de sectors, ha trigat un any a triar nova seu per als Estats Units (a més de Seattle). Seran dues seus i totes dues en zones urbanes, per a les quals contractarà 25.000 persones a cadascuna. Els semblarà que la cosa no va amb vostès i que tot queda molt lluny. No és així. L’operació ofereix tres lliçons importants.
Una. Amazon ha flirtejat durant un any amb la possibilitat d’instal·lar-se a velles àrees industrials i així revitalitzar-les. Zones amb molta gent sense feina (o mal ocupada) i amb moltes ganes de reciclar-se. Però al final ha anat al que és més segur. La inversió tecnològica va allà on hi ha el talent. Talent en aquest cas és gent amb una formació elevada. Gent a qui li pagarà salaris més alts (però això no li importa perquè és la gent el que li assegura l’èxit). Amazon s’instal·la a Nova York (Long Island City, Queens) i a Arlington, una zona suburbial de Washington. Totes dues són localitzacions costaneres. I curiosament properes al poder, financer i polític. Talent crida talent. Quan això és així, a les administracions, als estats, només els queda una carta per aspirar a aquestes inversions: formar la gent i retenir-la. No és fàcil.
Dues. Les grans ciutats avancen cap a una concentració més gran. De riquesa i de talent. La manera de comportar-se d’Amazon no és estranya. Les ciutats riques, les que ja formen part del circuit internacional, es fan més riques i s’allunyen cada cop més de la resta de territoris. En l’era industrial, una inversió podia canviar el perfil d’una regió i els polítics de les regions competien per aquella inversió. Al món d’ara, això s’ha fet molt difícil. Per acollir segons quines inversions cal tenir ciutats molt ben concebudes. L’elecció d’Amazon per Long Island City i Arlington portarà més gent més ben formada a aquests districtes. Encarirà els lloguers, col·lapsarà el transport públic i farà petit el seu sistema escolar. És el preu de l’èxit.
Tres. Les grans corporacions manen molt. Massa, pensaran alguns. L’empresa que presideix Jeff Bezos és tan poderosa a Seattle que sembla el dolent de Gotham City. Ara ha organitzat una subhasta en què les ciutats competien pels ajuts i beneficis fiscals que els demanava Amazon (presidida, per cert, per l’home més ric del món, Jeff Bezos) a canvi de la seu. És veritat, fa anys que el món de la política està subordinat als interessos de les grans empreses. Tot sigui per tal d’atreure llocs de treball. Però aquesta relació no havia estat mai tan descarnada i transparent com en la subhasta que ha muntat Amazon. Vist de lluny, la balança entre política i empresa s’inclina molt a favor de l’última. Les corporacions manen molt. Això és nou? No. Ja va passar una cosa semblant en la dècada dels 30 del segle XX. Però aquesta és una altra història. Més inquietant.
Amazon tria finalment on instal·la la seva nova seu i ens ensenya qui mana de debò al món