LA CATEDRAL S’OMPLE PER A L’ADEU A CABALLÉ
LA CERIMÒNIA SOLEMNE DE COMIAT A LA SOPRANO CATALANA ORGANITZADA PEL LICEU APLEGA 600 PERSONES A LA CATEDRAL DE BARCELONA
Únicament amb la mateixa excel·lència amb què Montserrat Caballé havia embadalit en vida públics de tants i tants teatres d’òpera calia ara acomiadar-se d’ella. I així es va procurar que fos ahir, en l’emotiu acte litúrgic que el Liceu i la família de la soprano van organitzar a la catedral de Barcelona, un mes després del funeral al tanatori de Les Corts.
Fins a sis-centes persones van anar entrant en silenci al temple, en un migdia en què el plugim sobre l’asfalt barceloní ja poc importava. Les cadires omplien la nau sense atapeir-la mentre al creuer jeien els instruments de la Simfònica del Liceu, els músics de la qual estarien envoltats per un cor de 90 veus, les del Liceu –alguns havien cantat feia anys amb la Caballé– i les de la Polifònica de Puig-Reig. Ni tan sols havia calgut assajar per separat, els dos cors tenien fresca la peça.
Deu càmeres de La 2 es distribuïen per oferir en directe la cerimònia/concert, que va començar amb el colpidor Adagi per a cordes de Samuel Barber mentre el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, accedia de la sagristia a l’altar acompanyat pel degà de la catedral, Josep Ramon Pérez; el canonge, Josep Serra, i l’arxipreste Josep Vives.
A la dreta del presbiteri se situava la família, amb els fills i el marit de la soprano a primera fila, visiblement emocionats. A l’esquerra ocupaven els bancs les autoritats, començant pels ministres Meritxell Batet i José Guirao, la consellera Laura Borcor ràs, el vicepresident de la Mesa del Parlament, Josep Costa, la directora de l’Inaem, Amaya de Miguel, i el president del Liceu, Salvador Alemany. De l’Ajuntament acudia únicament el tercer tinent d’alcalde, Jaume Asens, que compartia la segona fila amb, entre d’altres, la portaveu del PP Dolors Montserrat. Ni l’alcaldessa Ada Colau ni el president Quim Torra no eren a l’acte.
El bilingüisme va imperar en aquest “rèquiem per l’etern descans de Montserrat Caballé”. Mosén Omella va començar donant la benvinguda en català per tot seguit recordar la difunta en castellà, com una “dona prudent i amable, d’actituds conciliadores”. “La portem al en tants moments en què el seu cant ens va aixecar l’esperit, ens va elevar l’ànima, ens va omplir el cor de bellesa i art”. I va concloure en català amb el desig que l’oració i la música del Rèquiem “pugin al cel com l’encens”.
El director musical del Liceu, Josep Pons, va iniciar la magna peça de Verdi amb un quadre de solistes que havia estat escollit d’acord amb la família. La participació de la soprano Ainhoa Arteta era una petició expressa, i tenia per davant un doble repte: cantar en qualitat d’amiga i defensar un paper que Caballé havia elevat al setè cel.
També el baix Alexander Vinogradov havia estat proposat per la família, mentre que la mezzo Anna Larsson i el tenor Nikolai Schukoff es trobaven a Barcelona per a altres actuacions al Liceu.
La catedral va absorbir l’experiència artística contribuint a crear un extraordinari clima de solemnitat i emotiva elegància. Un sentiment que va perdurar arribat el final, amb la gent contenint l’aplaudiment fins que els artistes van haver presentat els seus respectes a la família. Arteta fonent-se en una abraçada amb la també soprano Montserrat Martí, la filla de la Caballé, i altres imatges d’afecte reconfortant que van ser captades per les càmeres.
Llàstima que a la sortida, alguns aficionats que van seguir la cerimònia des de la pantalla instal·lada al Liceu van advertir dels nombrosos talls que havia patit la retransmissió per satèl·lit. Caldrà esperar que una altra televisió emeti l’acte en diferit per captar l’essència i el sentiment.