Sahlework Zewde
PRESIDENTA D’ETIÒPIA
La diplomàtica, nascuda a Addis Abeba el 1950, és la primera dona a ocupar la direcció de l’Estat etíop i l’única actualment en aquest càrrec a tot Àfrica. Un signe de les noves oportunitats per a la dona en aquest continent.
A finals d’octubre, la jove Hafsa Nuradin va saltar de la cadira de felicitat. Etiòpia acabava de fer història i l’escrivia en femení: dies després de nomenar un govern amb dones en la meitat de les seves carteres ministerials –entre elles Defensa o Serveis Secrets d’intel·ligència– el país va designar a Sahle-Work Zewde com a primera presidenta de la seva història. Encara que el càrrec té un caràcter representatiu —el poder l’ostenta el primer ministre— el gest va ser aplaudit internacionalment i va generar una ona d’optimisme en milers de dones africanes.
En acceptar el seu càrrec, la diplomàtica de 68 anys va enviar un missatge a totes elles: “Si algú pensa que parlo molt sobre dones que esperi a escoltar tot el que he de dir”. Nuradin, que amb 22 anys estudia enginyeria civil a Mogadiscio, se li ha quedat gravada aquesta convicció: “El seu nomenament m’inspira a continuar endavant i aconseguir els meus objectius”.
L’esperança i admiració de noies com Nuradin anuncien aires de canvi al continent africà. Encara que queda molt per aconseguir la igualtat de gènere a l’Àfrica, on conviuen realitats diferents, els avenços en drets en desenes de països africans i l’augment de representació política de les dones africanes protagonitzen el canvi al continent.
Per a la ugandesa Jessica Horn, directora de programes de la Fundació per al Desenvolupament de la Dona Africana (AWDF), la clau és la barreja de mentalitat i educació. “Les joves estan cada vegada més conscienciades i implicades, i això és quelcom vital perquè l’Àfrica és un continent molt jove. No és només un moviment feminista sinó divers: defensa els drets del col·lectiu LGTB, a les afectades per la violència sexual o el VIH, exigeix representació política... Cada vegada hi ha més esforços per protegir els drets de les dones”.
La representació política és la punta de llança de l’optimisme. En l’última dècada s’ha triplicat el nombre de dones africanes en càrrecs ministerials i ja representen el 22,5% dels seients parlamentaris, un percentatge similar al d’Europa (23,5)% i superior al dels EUA (18%).
Per a Horn, coordinadora de l’informe Futurs de l’Àfrica. Evolució de la dona per al 2030, els avenços són fruit de la posició activa de la dona africana durant dècades. “És el resultat del treball incansable de moviments feministes i dones actives en lluites d’alliberament i implicades en política. És el cas d’Etiòpia, Ruanda o Sud-àfrica. És un fenomen polític. Cada vegada més dones tenen experiència en posicions de lideratge”.
Des de Gàmbia, la ciberactivista feminista Aisha Dabo, destaca el paper crucial de les dones al final de 22 anys de dictadura al seu país. “El rol de la dona en la societat africana és crucial. No només és mare, manté la família unida o conserva la cultura i tradicions. El seu rol li dona una posició de respecte i permet que opini en públic des de sempre, davant de qui sigui. Per això, el dia que milers de dones van sortir al carrer per defensar la democràcia vam saber que era el final de Jammeh”.
Ruanda il·lustra l’evolució femenina africana. A més de ser el primer país del món en representació femenina en el Parlament —gairebé un 60% dels escons— el país africà va aconseguir la quarta posició mundial a l’últim informe sobre bretxa de gènere del Fòrum Econòmic Mundial (FEM). Des de Kigali, capital ruandesa, l’economista i analista en desigualtat de gènere Josephine Nkurunziza situa el motor del canvi més enllà dels números: en la voluntat després de l’horror. “Els avenços —opina— són herència del genocidi del 1994. Moltes dones van quedar vídues i al capdavant de les seves famílies o comunitats. Es van canviar lleis per permetre’ls tenir propietat de la terra o representació pública i ara les noves generacions han canviat la mentalitat. Són dones que han crescut amb oportunitats similars a les dels nois, amb lleis paritàries i poden assolir el seu potencial”. Malgrat la falta de llibertat d’expressió i la mentalitat patriarcal que impera a Ruanda, el govern va aprovar lleis de defensa dels drets de les dones o
El nombre d’africanes que són diputades és més gran que el dels EUA i gairebé igual que el d’Europa
Un 93% de les ruandeses té feina, una xifra que representa el percentatge més alt del món
per facilitar-los l’accés a la feina. Van donar resultat: el 93% de les dones ruandeses té feina, el percentatge més alt del món.
Encara que l’exemple ruandès és distingit, no és únic. A l’índex del FEM, altres països africans com Burundi, Namíbia, Sud-àfrica o Moçambic tenen una puntuació superior o igual a la d’Espanya.
Per a Graça Machel, activista i primera ministra d’educació moçambiquesa —a més de vídua de Nelson Mandela—, hi ha una eina clau perquè el canvi cristal·litzi: l’educació. “Invertir en les dones és una inversió estratègica perquè no només millora la seva vida, sinó la de les seves famílies i la societat. És igual si és una nena, una adolescent o una adulta, la dona té la capacitat d’empoderar-se ella mateixa i també les seves famílies, les seves comunitats i les seves nacions”. Si la contribució econòmica familiar de les dones africanes salta a la vista –copen els mercats, venen mercaderies o treballen els camps–, en sumar-li formació, el panorama s’il·lumina. Segons l’informe No Ceilings de la Fundació Clinton, quatre dels cinc països amb més percentatge de dones emprenedores del món són a l’Àfrica: Nigèria, Ghana, Botsuana i Uganda.
Però és precisament al camp educatiu, on el mapa africà ressalta la seva diversitat. A nivell general s’observa un avenç. De 1994 a 2004, el 52% de les dones africanes era analfabeta, avui la xifra és del 32%, un descens que duplica el dels homes. Però al baixar al terreny les diferències s’enterboleixen: només una de cada tres noies acaba l’educació secundària.
I Àfrica són Àfriques. Segons l’Índex de Dones, Pau i Seguretat, del Georgetown Institute, mentre que Sud-àfrica o Namíbia compleixen amb la mitjana de 10 anys d’educació infantil pròpia de països desenvolupats, la puntuació global del continent baixa fins als tres anys d’escolarització mitjana per la decebedora puntuació de països com Níger, Mali, Burundi, la República Centreafricana, el Sudan del Sud, el Congo o Somàlia. Encara que l’índex, que puntua la inclusió, la justícia o la seguretat, situa al furgó de cua mundial fins a set països africans, només per sobre de Síria, Afganistan, el Iemen o el Pakistan, també subratlla que estats com Ghana, Illes Maurici, Tanzània o Zimbàbue ja estan per sobre de la mitjana mundial. L’estudi apunta a més canvis en el rol de l’home: en els últims anys el percentatge d’homes de Ghana o Botsuana que no accepten que les dones treballin fora de casa és tan baix com en els països europeus.
Marta Vallas, directora general de Dones per l’Àfrica, es mostra optimista davant un “moviment important pels drets de la dona i un activisme en auge”, però evita ingenuïtats. “Encara hi ha molts reptes i desafiaments com la violència sexual, els matrimonis infantils o la mortalitat maternal. L’avenç és positiu encara que queda molt”.
Però fins i tot en aquests camps, les xifres conviden a veure l’ampolla mig plena enlloc de mig buida. Si del 1993 al 2013 la mortalitat maternal es va reduir a l’Àfrica un 43%, una altra qüestió sensible per motius tradicionals i religiosos –camps on el cos de la dona històricament surt perdent– com la mutilació genital femenina ha patit un fort retrocés. Un estudi que es va publicar al
BMJ Global Health va indicar que la xifra de nenes que van patir ablació a l’Àfrica de l’est va passar del 71% l’any 1995 al 8% l’any 2016. A l’Àfrica de l’oest, el percentatge es va reduir del 75% al 25%. L’estudi parlava de “disminució enorme i significativa d’ablacions”. Encara n’hi ha massa.
Malgrat els avenços, encara hi ha països on l’escolarització mitjana de nenes només és de tres anys Les assignatures pendents són la violència sexual, el matrimoni infantil o la mortalitat maternal