Alex Pella
NAVEGANT OCEÀNIC
El català Alex Pella (46) s’ha fixat un ambiciós repte: batre el rècord de la volta al món a vela en solitari en el mateix sentit –cap a l’oest– que van completar la primera circumnavegació Magalhães i Elcano ara fa 500 anys.
Parla de navegació amb una passió aclaparadora i contagiosa. Cadascuna de les seves aventures al mar li ha gravat un petit solc a la cara, però li ha obert tant les mires que parla sense complexos que el seu camp d’operacions és el planeta sencer: els oceans. Alex Pella, un barceloní de 46 anys, és el millor navegant oceànic espanyol modern. Acumula rècords de les més prestigioses rutes i regates, una cosa que ha aconseguit a títol individual i en grup. Ara, però, s’enfronta a un nou desafiament impulsat per la història. Vol batre el crono de la volta al món navegant en solitari cap a l’est. És la seva manera de celebrar els 500 anys de la primera circumnavegació a la Terra, la que va iniciar el 1518 Fernão Magalhães i va culminar el 1522 Juan Sebastián de Elcano. “Ho faré com ells ho van fer: contra el vent, contra les borrasques, contra les onades”, diu Pella.
El francès Jean-Luc van den Heede té aquest rècord des del 2004. El va fixar en 122 dies, 14 hores, 3 minuts i 49 segons. Va ser a bord d’un monobuc (un vaixell d’un sol buc). Pella vol fer-ho amb un trimarà (tres bucs). “Em vull llançar en contra del vent. Primer, perquè és la ruta de Magalhães i Elcano. I segon, perquè és un crono que es pot rebaixar amb un vaixell més ràpid que amb el que es va fer l’última vegada. Ho faria amb un trimarà, que és un vaixell més ràpid, però tot i això més fràgil. Com que vas en el sentit oposat de les borrasques, els temporals, l’onada i el corrent, és més destructiu, és més complicat i més dur. Jo sé que acabant, completant el recorregut amb aquest vaixell, puc batre’l bé. I això és el que ho fa atractiu. Però cal acabar”. Així és Alex Pella quan parla del mar.
Aquest marí català explica que reparteix el temps que passa a terra entre Dénia i La Tinité sur Mer, un poblet de la Bretanya francesa on el món de la vela ho és tot. Creu que pot rebaixar aquesta marca i fer-ho per sota dels 100 dies, 22 menys que els que hi va estar el francès Van den Heede. Aquesta dura competició contra un mateix i contra el rellotge es fa en completa solitud i sense escales. “Quan estàs en una d’aquestes aventures dorms molt poc, períodes curts, estàs com en trànsit. De vegades creus que estàs despert i que continues navegant –diu aquest patró oceànic–, però en realitat estàs somiant. És una cosa molt especial i estranya. Però és fantàstic. I alhora molt dur”.
Per homologar un rècord com el que es planteja Pella, cal passar dues vegades l’equador i recórrer un mínim de 26.000 milles nàutiques al voltant de tres mítics caps, que són els d’Hornos, a Xile; Leeuwin, a Austràlia, i Buena Esperanza, a Sud-àfrica. Cal salpar i tornar al mateix port, i el dia de la partida és de lliure elecció.
Aquest marí d’aspecte nòrdic, per la cabellera rossa i els ulls d’un blau clar, ja ha experimentat la sensació de ser el més ràpid del món fent la volta al globus. Ho va aconseguir l’any passat en companyia de cinc navegants més en el que es coneix com a Trofeu Jules Verne. Van ser 40 dies a tota vela al trimarà IDEC Sport, capitanejat pel francès Francis Joyon. Ho van fer d’oest a est. A favor dels vents i els corrents. Just al revés del que ara es planteja Pella en solitari.
Un trimarà de la classe Ultime, com el que aspira a pilotar Pella per als fastos relacionats amb l’expedició Magalhães-Elcano i com un amb què va batre el rècord de la Jules Verne, és una classe d’embarcació molt ràpida. Pot arribar a puntes de velocitat de fins a 50 nusos i, veient com es desplacen, es diria que volen sobre les aigües més que no pas que hi naveguen. “És una sensació brutal”, exclama Pella sense poder contenir la seva passió.
Escoltant-lo, sembla que comparteixi amb els homes que el 1519 es van fer a la mar des de Sanlúcar de Barrameda el gust per l’aventura i el desconegut. Les tripulacions de les cinc naus que llavors van salpar a la recerca d’un pas per anar a les illes de les espècies navegant cap a l’est tenien, tot i això, més gosadia, si és possible. Partien cap al desconegut amb instruments que no tenien res a veure amb la navegació electrònica d’avui. L’expedició tenia l’encàrrec de l’emperador Carles I de buscar un pas que connectés l’Atlàntic i el Pacífic, llavors anomenat mar del Sud, un territori inexplorat. Van complir. Van trobar la connexió oceànica, el canal que avui es coneix com a estret de Magalhães. “Eren uns marins espectaculars perquè amb els mitjans que van fer el viatge no tenien altre remei que entendre que era gent que tenia una sensibilitat increïble amb el medi: sabien llegir un núvol, la forma de l’onada i les badies per saber si hi havia fons o no. Tècnicament, el més fàcil que els hauria pogut passar amb les condicions amb què van sortir és que naufraguessin, que no n’arribés cap”, diu Pella amb admiració. Dels 239 homes de l’expedició Magalhães-Elcano, a Espanya només en van tornar 18.
Aquest marí que va créixer navegant a la Costa Brava pensa que la commemoració del 500è aniversari de la primera circumnavegació a la Terra ha d’anar molt més enllà d’una prova esportiva. Per això, abans d’intentar batre el rècord de la volta al món a l’espanyola, com es diu quan es fa d’est a oest, vol fer-ne una altra immediatament abans fent escales històriques, que coincideixin amb els enclavaments magalhànics. El navegant col·labora tant com pot amb la Comissió Nacional del V Centenari de la Volta al Món, creada pel Govern central per coordinar els fastos d’aquest aniversari, i aquesta comissió veu de bon ull la doble iniciativa del català. Aquesta primera campanya, que començarà l’any vinent, tindrà un caràcter més divulgatiu, malgrat que també s’hi pretén batre rècords parcials en cadascuna de les etapes fixades, que de moment són cinc, “però que es podrien ampliar en qualsevol moment”, diu Ignacio Delgado, director d’OpenSea, que treballa amb Pella des del 2015 i que fa més d’un any que any que empeny perquè es dugui a terme aquest ambiciós projecte.
La intenció és que en destinacions com Rio de Janeiro, Buenos Aires o Manila, entre altres de possibles, es facin actes commemoratius de tota mena, amb representació de mons com l’acadèmic, l’empresarial o el diplomàtic, per dirne uns quants, i en què es posi en relleu la importància d’aquella primera volta al món. La previsió és fer coincidir aquests esdeveniments amb l’arribada a cada port del trimarà de Pella, que d’entrada ha estat batejat amb el nom de Victoria 500, en honor de la nau Victoria d’Elcano, l’única de les cinc embarcacions que va aconseguir tornar el 1522, després de tres anys
El navegant oceànic català vol batre el rècord
de la volta al món en un trimarà per commemorar el cinquè centenari
de l’expedició Magalhães-Elcano
El marí vol baixar dels 122 dies en què està fixat l’últim crono; creu que ho farà en menys de 100
de viatge. En el que se’n podria dir
una campanya històrica, Pella no navegarà sol. Ho farà amb tripulacions mixtes de quatre o cinc persones, que aniran canviant després de cada etapa.
L’expedició de Magalhães-Elcano va ser cofinançada llavors per la corona i un grup de rics mercaders burgalesos. La història és sovint un etern retorn. “Estic en aquesta fase de buscar el finançament del projecte. Tenim una gran acollida en l’àmbit institucional. Estem dins la comissió oficial i visitant companyies i marques. En aquest apartat m’agradaria fer un petit matís, però que en realitat és important. No estic buscant un xec o una quantitat de diners per fer això. Estic buscant algú que hi doni suport perquè cregui que sortirà reforçat. Jo m’adreçaré al gran públic espanyol i a tothom en general, amb aquestes parades i actes a les Filipines, al Brasil, a l’Argentina, però la meva idea de projecte divulgatiu va més enllà. A Espanya, hem tingut exemples com el de Félix Rodríguez de la Fuente, que explicava històries d’animals, i hem tingut Al filo de lo imposible, amb Sebastián Álvaro, que explicava històries de muntanyes. Tot i això, un país en què tot és mar, que ha fet grandíssima la seva història amb aquests descobridors del segle XVI, ningú no ho ha explicat al gran públic. Aquest és una mica el meu repte i cap a on vull anar”, diu Pella.
“L’Alex és un comunicador nat, i el cinquè centenari, una data històrica. Hem dissenyat un projecte únic per explicar la millor història d’Espanya. Qui s’hi embarqui, hi sortirà guanyant”, subratlla Ignacio Delgado, el soci de Pella.
“Vivim en un país –aclareix el marí– en què el mar és un gran desconegut; hi ha barreres arquitectòniques i físiques cap al mar de cara al gran públic, i si puc aportar el meu gra de sorra i explicar-ho en un projecte tan bonic, aprofitant la història d’aquest cinquè centenari, ho faré”.
El navegant es lamenta que “des d’Hondarribia fins a Portbou” no hi hagi un sol accés públic al mar. I tot i que reconeix i elogia la feina de ports esportius i clubs nàutics, creu que si es fessin plataformes de lliure accés al mar es podria transformar “aquest turisme que tenim ara tan massiu, que gairebé no ve a fer cap altra activitat que menjar, beure cervesa i jaure a la platja durant sis setmanes a l’any”. S’ha de trencar, diu, aquesta estacionalitat i donar sortida a la vela, a la navegació.
Una cosa molt semblant és la que es pretén fer a Sanlúcar de Barrameda, el port d’on, després del pas per Sevilla, va partir l’expedició Magalhães-Elcano i d’on també vol fer-ho Alex Pella. L’entitat de Sanlúcar Associació 500 Anys, Primera Circumnavegació a Vela, presidida per Alberto Medel, també està entossudida a aprofitar l’empenta de l’efemèride i estendre, en aquest cas al golf de Cadis, l’afició per aquesta classe de navegació. És un entusiasta del projecte del marí barceloní i està content del relleu que l’aventura de Pella donarà a Sanlúcar. Paral·lelament, està organitzant que la Volvo Oceans Race faci al Guadalquivir una parada tècnica de la seva etapa pròleg Lisboa-Tenerife i alhora està dissenyant una regata de creuers Sevilla-Sanlúcar-Tenerife i una altra sèrie de regates per ports andalusos, a més d’un festival nàutic.
“D’Hondarribia a Portbou no hi ha un sol accés públic al mar; això m’agradaria canviar-ho”