Amnèsia criminal
Federico Axat publica ‘Amnèsia’, un thriller sobre males passades de la memòria, drogues, obsessió i submissió
L’última novel·la de l’argentí Federico Axat, Amnesia, ens arrossega a un ambient d’inquietud i neguit al voltant del seu protagonista, un jove pare exalcohòlic que un dia es desperta amb una persona assassinada al seu costat, sense recordar res del que ha passat.
Imagineu-vos que, quan us desperteu, us trobeu el cadàver d’una noia al menjador i no recordeu absolutament res del que heu fet durant les últimes hores. Imagineu-vos que aquesta amnèsia us desespera i busqueu l’ajuda dels amics per resoldre l’enigma perquè a terra també hi heu trobat la vella pistola Ruger P85 del vostre pare. Imagineuvos, a més, que esteu en plena desintoxicació etílica... Llavors us assembleu en alguna cosa a en Johnny, el protagonista d’Amnèsia (Destino), l’última novel·la de l’argentí Federico Axat.
Després del seu èxit amb L’última sortida, Axat proposa aquesta novel·la per la qual l’han comparat amb el gran Michael Connelly. Axat construeix una trama gens innocent carregada de girs inesperats a través d’un protagonista –marcat per l’ombra d’un germà– que amb 27 anys ja és exalcohòlic, divorciat i pare d’una nena de 4 anys a qui veu menys del que voldria. “Torno una altra vegada a Carnival Falls, a New Hampshire. Em sento còmode en aquest ecosistema”.
Per què introdueix la hipòtesi de diversos ciutadans somiant amb la mateixa persona? “Té a veure amb una llegenda urbana que corre per internet: reps correus amb una cara i li juro que acabes somiant amb aquesta cara, que se’t fica al cap”.
Federico Axat ha aconseguit recrear aquesta atmosfera d’inquietud i neguit que genera la invenció d’una poderosa droga que ens recorda vagament la burundanga, la substància que anul·la la voluntat de qui la pren. “La droga que m’invento és l’ESH, unes sigles que em recordaven el concepte d’esborrar la ment, la pri“He mera pel·lícula de David Lynch”.
Una droga que causa una amnèsia temporal. Això el va fascinar. “Els estats no vetllen prou per la nostra salut: això m’obsessiona. Que la salut de la població estigui en mans d’interessos econòmics, com ho està, és gravíssim i perillós”.
“No poder confiar en els records propis em sembla atroç, especialment quan passa per culpa d’una malaltia”. A la novel·la, la mare del protagonista arriba a aquesta situació i algú pren una decisió dràstica. volgut entendre el conflicte que estableixes quan et planteges l’eutanàsia d’algú. Sempre penso en els supervivents de la tragèdia dels Andes, que, quan els van demanar pel fet d’alimentar-se dels seus companys i familiars morts, contestaven: ‘Si jo fos el cadàver voldria que, gràcies a mi, poguessis viure tu’. És el clic que els va permetre continuar!”, diu Axat, que assimila que aquestes decisions poden ser un acte d’amor.
Home de claus, gestos de complicitat i referents (un dels seus personatges respon a l’acrònim de Laura Palmer, i l’agent Frost s’anomena així perquè Frost és el creador de Twin Peaks juntament amb Lynch), aquest narrador que anava per a enginyer sembla que tindrà futur a la carrera literària. Per això acaba el seu llibre demanant que ningú s’espanti del que sembla impossible: “No em vaig imaginar mai que podria viure d’escriure. Parlo molt amb joves tímids que volen fer el salt. I em resulta tan familiar aquest lloc!”. Amnèsia es va escriure en un Starbucks amb la música dels Smashing Pumpkins de fons.
“Que la nostra salut estigui en mans d’interessos econòmics, com hi està, em sembla gravíssim i perillós”