Els temes del dia
La reconversió del sector automobilístic espanyol partint de la llei de transició ecològica aprovada pel Govern de Pedro Sánchez, i el projecte per desenvolupar el potencial científic de Barcelona.
DE forma una mica abrupta, sense gairebé consultes prèvies, el Govern ha donat aquesta setmana el tret de sortida per a la reconversió ecològica del sector de l’automoció. En línia amb el decidit ja per altres països europeus ha presentat el document de bases per a la llei de transició ecològica que estableix que a partir de l’any 2040 han de deixar de fabricar-se tots aquells vehicles lleugers de gasolina, dièsel, gas i híbrids. Deu anys més tard se’n prohibirà la circulació. A partir d’aquí la mobilitat haurà de ser propulsada per electricitat que, al seu torn, hauria de provenir de fonts energètiques renovables. Amb això es vol contribuir de forma dràstica a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, principalment diòxid de carboni, que provoquen l’escalfament global del planeta.
Hi ha més de vint anys per endavant per adaptar-se al nou escenari. Aquest projecte del Govern ha agafat amb el peu canviat al sector de l’automoció, que ara està centrat a reduir les emissions dels motors dièsel i de gasolina. L’aposta pel cotxe elèctric és encara molt residual, ja que no arriba a l’1% de tots els que es fabriquen a Espanya. Però les prioritats, a partir d’ara, hauran de canviar i la seva producció haurà de créixer de manera exponencial, amb més inversions per millorar les prestacions d’aquests vehicles i per a la instal·lació de punts de recàrrega ràpida a totes les gasolineres.
Els dirigents del sector de l’automoció, espantats pel gran impacte que tot això pot suposar, com és canviar totes les seves línies de fabricació, han tingut d’entrada una reacció de rebuig dels plans del Govern. Però és evident que la pressió de la lluita contra el canvi climàtic assenyala un futur en què l’aposta per l’automòbil sense emissions és una tendència sense retorn.
La reconversió dels motors amb combustibles derivats del petroli, que constitueixen una de les fonts actuals de més contaminació, és imprescindible. Pot discutir-se, tot i això, que l’automòbil elèctric sigui l’única solució, ja que hi ha altres alternatives de combustible net com el biogàs o d’altres que podrien desenvolupar-se, com és el cas dels motors d’hidrogen. L’automòbil elèctric té el problema que Espanya no fabrica bateries i les ha d’importar.
La necessitat del canvi de motors arriba en uns moments en què el conjunt del sector està també en plena transformació per l’evolució de les noves tecnologies i el seu impacte en el concepte de mobilitat, amb l’avenç imparable de la robotització en els processos de fabricació, l’aparició dels vehicles autònoms i la creixent restricció a la circulació a les zones urbanes, que obliga a pensar en noves solucions com ara el cotxe compartit. La inversió en investigació, innovació i desenvolupament es fa més imprescindible que mai.
Per a Espanya, com a vuitè fabricant mundial i segon europeu, tot això suposa un repte davant el qual ha de reaccionar amb rapidesa, eficiència i encert per mantenir-se a l’avantguarda de la competitivitat i la innovació. Per a l’economia espanyola això és clau perquè la indústria de l’automòbil, que dona feina a 300.000 treballadors de forma directa, genera una ocupació global per a prop de dos milions de persones i representa més del 10% del PIB.
La importància del procés és tan transcendental que exigeix, com es reclama des del sector de l’automoció, un procés de col·laboració i concertació ampli i laboriós entre totes les parts afectades per consensuar el millor camí de cara al futur, que sigui ordenat, estable, predictible i ofereixi seguretat econòmica i jurídica.