Les xarxes i la infelicitat
La infelicitat, l’ansietat i la depressió creixen entre els més joves en proporció amb l’ús que fan de xarxes socials.
L’ús de les xarxes socials entre els adolescents s’està traduint en nivells més alts d’infelicitat, ansietat i depressió entre els joves. Així ho assegura l’informe sobre l’impacte de les xarxes socials en la salut de l’adolescent elaborat per Nicoletta Balbo, del Centre d’Investigació en Dinàmiques Socials de la Universitat Bocconi (Milà) i una de les expertes de Population Europe, la xarxa col·laborativa europea d’instituts i centres d’investigació demogràfica que assessora la Comissió Europea.
L’autora adverteix que estar connectat comporta cert peatge per a la salut mental dels joves, que veuen què fan els seus companys i coneguts a tota hora, fins i tot quan no estan a l’escola, la qual cosa augmenta la pressió per projectar un estil de vida “emocionant i innovador”, els exposa al ciberassetjament, fa més fàcils les comparacions i pot provocar que l’adolescent se senti inadequat, que pensi que la seva vida no és tan interessant.
S’hi suma, segons Balbo, que per no perdre’s res molts joves viuen enganxats al mòbil i fins i tot ho revisen a mitja nit per si hi tenen nous missatges, cosa que afecta les hores de son i n’afecta la qualitat. A més, repercuteix en l’alliberament de melatonina, i això també impacta en la seva salut mental perquè, com que no dormen bé, tendeixen a sentir més ansietat i tenen més risc de desenvolupar depressió.
Per elaborar el seu informe, l’experta de Population Europe ha revisat informes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre la salut mental dels joves, estudis que vinculen les malalties mentals en l’adolescència amb problemes de salut en l’edat adulta i investigacions sobre l’impacte de les xarxes socials entre els escolars, la majoria d’ells referits a població dels Estats Units i el Regne Unit.
Admet que no hi ha prou informació per assegurar amb certesa que l’ús de les xarxes socials està “directament vinculat” amb els nivells de depressió més elevats i amb els problemes de salut mental que es detecten entre els joves de 15 a 24 anys, però sí que reivindica de la Unió Europea més programes per educar els joves en l’ús de les xarxes socials i per informar-los sobre salut mental i sobre com buscar ajuda si és necessari.
També reclama més fons per fer estudis longitudinals en altres països de la Unió Europea que permetin entendre l’impacte que tenen a llarg termini en la salut del adults els hàbits i les angoixes que es tenen en l’adolescència.