Nàufrags de la cultura

L’ editor Jordi Nadal (Plataforma) m’envia una entrevista publicada a Michael Busch, conseller delegat de Thalia, la principal cadena de llibreries alemanya, on diu: “Estem preocupats perquè han desaparegut sis milions de lectors a Alemanya en pocs anys. No es tracta d’una fotesa, sinó d’un terratrèmol. No podem continuar com fins ara (...) hem de ser capaços d’atreure de nou moltes persones al llibre i a la lectura. Però igualment estem inquiets per les conseqüències socials de la no-lectura. Quan ara la gent diu que té menys temps per als llibres, vol dir que cada vegada s’ocupen menys a fons dels temes, tenen menys temps per a si mateixos i per entusiasmar-se amb els bons relats. Significa que també s’imaginen menys històries dins del seu cap. A la companyia ens hem preguntat per què és bo llegir. I hem conclòs que perquè creiem que el món millora sensiblement amb més lectura i continguts inspiradors”.

Segons el baròmetre d’hàbits de lectura, un 40,3% dels ciutadans espanyols no llegeixen mai un llibre. I en cinc anys el nombre de persones que llegeixen diàriament ha caigut en més d’un milió. És a dir, que el que explica Busch del seu país val per al nostre. Un altre element significatiu que s’aprecia és que a Alemanya l’extrema dreta creix allà on hi ha menys llibreries, on hi ha menys accés a la lectura. El populisme s’alimenta dels menys il·lustrats, dels que amb prou feines reflexionen, dels que estan disposats a creure’s qualsevol cosa. “La superficialitat és terra adobada per al radicalisme”, adverteix Busch. Possiblement per això llançaran aquest Nadal una campanya publicitària a favor del llibre amb la frase “Món, continua atent i despert”, com un avís perquè no pensin els altres el que hauríem de pensar nosaltres. El problema d’un planeta amb menys lectors no és el que es perden els que no llegeixen, sinó el mal que poden causar a la resta els nàufrags de la cultura.