EL CHAPO AL BANC DELS ACUSATS
Des d’aquesta setmana se celebra a Nova York “el judici del segle” contra ‘el Chapo’ Guzmán, el narco més famós i mediàtic dels últims anys
Nova York segueix amb atenció el judici a Joaquin el Chapo Guzmán; la seva habilitat per protagonitzar fugues obliga a tallar el trànsit al pont de Brooklyn cada vegada que se l’ha de traslladar al jutjat.
Tan a prop, dins de la mateixa sala, a deu metres escassos, i tota una eternitat de distància.
Les mirades que es creuen –si les mirades matessin– demostren que queden lluny els dies en què Jesús el Rei Zambada García, de 57 anys, narcotraficant penedit i un dels principals testimonis de càrrec, va col·laborar en l’operatiu per a la primera fugida de la presó de Joaquín el Chapo Guzmán Loera, de 61, avui l’acusat en el judici “del segle” que se celebra a Brooklyn.
“Em va cridar el meu germà, em va dir ‘el compa Chapo ha sortit’ i em va demanar que l’ajudés amb la logística perquè no el localitzessin”, va afirmar des de l’estrada de la sala del jutge Brian Cogan.
El Rei, detingut el 2008 i extradit als EUA el 2012, era llavors el lloctinent del seu germà, Ismael el
Mayo Zambada García. La Fiscalia considera el Mayo, que continua amb els seus negocis a la seva terra, com a soci del Chapo al capdavant del càrtel de Sinaloa, una de les principals empreses en la distribució de drogues als Estats Units i també una de les més sanguinàries.
Quan el 19 de gener del 2001 Guzmán es va escapar del penal de Puente Grande (Jalisco), al carro de la bugaderia i amb la complicitat del funcionari el Chito (Francisco Camberos Rivera), Jesús Zambada va anar a recollir-lo al peu de l’helicòpter que l’havia portat a Querétaro.
“El meu germà i el Chapo es van abraçar i me'l va presentar. Va ser la primera vegada que el vaig veure en persona”. A ell li va tocar portar-lo al seu cotxe fins a Ciutat de Mèxic. Al seu costat. La seva esposa i el fugitiu, al seient posterior. “Vam parlar de coses normals. Li vaig deixar un diari perquè es tapés de les càmeres dels peatges”, va recordar. Ja en els accessos a la metròpolis, “hi havia uns policies que treballaven per a mi que van muntar una escorta, amb motos davant i darrere”. –Què va fer el Chapo? –Es va inquietar quan va veure els policies, però el vaig tranquil·litzar, li vaig dir “no es preocupi, és la nostra gent, ningú no ens farà res”.
Després d’aquell trajecte, el Chapo es va refugiar al ranxo de Francisco Aceves Urías, el Barbarino, “un dels pistolers més famosos i temuts que va tenir Guzmán”, va aclarir contestant les preguntes de la fiscal. A Barbarino, glossat en el narcocorrido Regal car, el van fregir a trets el 2015.
En aquell ranxo va assistir a diverses reunions on va veure Guzmán i on tractaven de projectes per traficar. L’última trobada a la qual va assistir es va convocar pel bateig d’un fill de l’amfitrió. El Chapo i el Mayo van fer de padrins. “Jo vaig portar el pare”, va dir. El capellà va passar una mala estona. “El pare es va posar nerviós quan va reconèixer el Chapo, que sortia tota l’estona a les notícies”.
El Chapo va tornar a caure el 2014, a Mazatlán. L’11 de juliol del 2015 es va tornar a escapar, aquest cop de la presó de l’Altiplano a través d’un túnel, amb boca d’accés sota la dutxa, de més de quilòmetre i mig que va recórrer amb motocicleta, una obra d’enginyeria que “ningú” no va advertir.
El 8 de gener del 2016 el van recapturar, a Los Mochis. En aquell temps l’actor Sean Penn va publicar a Rolling Stone una entrevista que havia realitzat durant aquest període d’evasió, que va reafirmar el caràcter de llegenda del narco.
Por, silenci, corrupció, drogues, diners i sang són els ingredients d’aquesta vista oral d’alta seguretat que ha suscitat interès de magnitud global.
Si en les vistes prèvies celebrades des del gener del 2017, un cop extradit, portava la granota penitenciària fosca, aquests dies vesteix vestit blau marí, camisa clara i corbates que li ha comprat la seva esposa, Emma Coronel, de 29 anys i exreina de bellesa.
“Poques vegades a la història s’ha produït un judici així”, va assenyalar un dels fiscals que ha participat en el sumari. Aquest cas l’han tramitat els equips de les fiscalies de Florida, Washington D.C. i Nova York.
“Aquest és el primer gran judici contra el narcotràfic mexicà”, va subratllar Miguel Ángel Vega, reporter de la publicació mexicana
Rio Doce, que ha vingut des de Culiacán, capital de l’estat de Sinaloa, per fer-ne la cobertura.
“Es jutgen diverses dècades de lluita contra el tràfic de drogues i tota aquella teoria de la corrupció mexicana, però també la fallida guerra contra el narco i el tràfic d’armes, que hi serà molt present. Ja saps què diu la dita: els Estats Units posen les armes i Mèxic els morts”, va remarcar.
“El que veig és el reflex dels fets de corrupció, de narcotràfic, d’escàndols periodístics que s’han desenvolupat a Mèxic els últims vint anys, des que les agències federals dels Estats Units, com la DEA (dedicada a la lluita contra la droga), van proclamar el Chapo Guzmán, sense ser-ho, el capo d’una organització criminal. És un judici ple de mentides, de suspens, de traïcions i de morbo”, va reflexionar Jesús Esquivel, autor de tres llibres sobre la matèria i que cobreix el cas per a la revista mexicana Proceso.
“El Chapo no és qui diuen que és –va afegir–, no és el més perillós com el considera la Fiscalia. Encara que és un home important del càrtel de Sinaloa, n’hi ha d’altres amb més experiència i eficàcia per a les activitats criminals, i em refereixo a Ismael el Mayo Zambada. Al Chapo, que no dic que no sigui responsable de força assassinats que s’han registrat al meu país, el va perdre la fama. Sempre li ha agradat sortir als mitjans i això als negocis del narcotràfic no els agrada. Un narcotraficant efectiu es manté anònim”.
El reporter Vega coincideix en l’apreciació que el gran cap és el Mayo, “que ho controla tot a Culiacán", va matisar. Va incidir en el fet que el càrtel no és una organització piramidal, sinó diverses faccions amb els seus caps. Si n’hi ha un que té pes sobre tots és el Mayo.
“El Chapo és un mite. Pensem que la DEA crea personatges, que després captura i els exhibeix com a trofeus”, va rematar.
El fiscal va assegurar que hi haurà moltes sorpreses”. Jesús Zam-
bada no deixa de ser un dels setze “testimonis cooperants” protegits –esperen que la seva ajuda redueixi el seu càstig– que disposen d’informació i que desfilaran per l’estrada al llarg dels quatre mesos previstos.
En les seves dues primeres jornades de testimoni, i continuarà aquest dilluns, el Rei ha descrit com cada mes pagava uns 300.000 dòlars per subornar els caps de la procuradoria (el Departament de Justícia) de Mèxic, policies judicials, estatals, locals i de carreteres, incloent-hi la Interpol “Era la manera de protegir els nostres moviments”. Un cop, el Chapo li va indicar que lliurés “100.000 dòlars i una abraçada” al general Toledano, amb comandament a Guerrero.
Respon amb més tranquil·litat que qualsevol aficionat parlaria de futbol, malgrat que Jesús Zambada recordi que el van intentar matar. “Soc viu –va il·lustrar al jurat– perquè la bala no va penetrar al meu cap”. Es va tocar la templa dreta, on el va fregar el projectil. “Van pensar que estava mort, em vaig aixecar i vaig treure la meva pistola”, i va afrontar els atacants.
Va passar als anys noranta. Els de Sinaloa lluitaven contra els germans Arellano Félix – “es creien els amos de Tijuana”–, que controlaven la frontera amb els EUA. Això impedia que el Chapo construís túnels, “la manera més ràpida de passar la droga i de portar a la tornada els diners i les armes”, va indicar. En un enfrontament va morir el 1993 el cardenal Juan José Posadas Ocampa, a l’aeroport de Guadalajara. El Rei va assegurar que els Arellano anaven contra el Chapo, però es van confondre perquè el purpurat anava en un cotxe similar. Tanmateix, el Govern va culpar el Chapo, que es va refugiar a Guatemala, país on el van detenir el primer cop.
El 1992 s’havia produït la matança de la discoteca Christie de Puerto Vallarta. El Chapo va enviar-hi els seus sicaris, va rememorar el testimoni, per aniquilar Ramón i Benjamín Arellano Félix, que van aconseguir escapar. A Ramón, el més odiat per Guzman, el van executar “uns policies a les ordres del càrtel de Sinaloa”, va confessar, el febrer del 2012, a Mazatlan. Li van donar l’alto a la carretera. “Em van dir que al Chapo li va donar molt de plaer la mort del Ramón”.
“Jo no he matat”, va respondre. Sí que “vaig marcar objectius, vaig localitzar persones, en tres ocasions”.
Totes tres van anar a la tomba.
Aquest penedit explica com subornaven la justícia i la policia
El Rei va recollir el Chapo després de la fuga i uns policies els van escortar
“El Chapo és un mite, la DEA crea personatges i després els exhibeix”
El judici examina el fracàs de la guerra contra el narco i el tràfic d’armes