AL GRAN XALET DE BALTHUS
L’última residència del pintor Balthus, a la comuna suïssa de Rossinière, obre les portes gràcies a la seva vídua, Setsuko.
Setsuko Klossowska, vídua de Balthus, ens rep amb quimono en el que va ser el taller del pintor fins a la seva mort l’any 2001. Som a la bonica comuna de Rossinière, dins del bucòlic parc natural de Gruyère, amb muntanyes al fons i vaques i cabres saltant pels prats perfectament segats, entre les viles de Montreux y Gstaad. L’estudi es troba en una petita construcció davant l’habitatge familiar, l’imponent Grand Chalet: la casa de fusta més gran de Suïssa. El temps és fresc, però l’ambient resulta acollidor a dins i fins i tot a l’exterior, on els arbres celebren la tardor a tot color. Una pintura inacabada ocupa el centre de l’habita- provocativa, La lliçó de guitarra . El pintor francès (1908-2001) probablement s’hauria delectat amb la sonada campanya de fa un any a Nova York, quan 12.000 persones van demanar al Metropolitan –sense èxit– que retirés el seu oli Thérèse somiant. Aquest retrat d’una noia de 12 anys reclinada sobre una cadira, deixant veure la seva roba interior en actitud relaxada, figura ara entre les 40 peces d’una atractiva exposició de Balthus a la Fundació Beyeler de Basilea que el Museu Thyssen portarà a Madrid de febrer a maig del 2019. Serà una excel·lent ocasió per conèixer el millor d’un artista deliberadament escandalós i indubtablement genial.
Afirma Setsuko Klossowska que a Balthus les crítiques pels seus atreviments pictòrics no “li importaven gens, excepte si tenien una raó artística”. I què en pensa ella
“No. Ell era un geni. M’animava a pintar, encara que em deia que no havia d’utilitzar l’oli perquè no és una tècnica oriental”.
La visita al Grand Chalet, el taller i la vella la capella on es projecta un documental de Wim Wenders sobre l’artista i s’exhibeixen pinzells i paletes seus, culmina un viatge balthusià iniciat el dia anterior a l’exposició de la Fundació Beyeler a Riehen, Basilea. L’edifici és de Renzo Piano, un altre un luxe.
Abans de veure la mostra, el comissari de l’exposició que prepara el Thyssen amb gairebé les mateixes obres que la Beyeler, Juan Ángel López-Manzanares, comenta l’operació de màrqueting amb què Balthus va arrencar la seva carrera en aquella presentació del 1934 a París. “Sí, es tractava d’épater le
bourgeois”, diu. Però en això els surrealistes li donaven suport, precisa el també conservador del Thyssen.
Protegit i patrocinat per Rilke i Pierre Bonnard, Balthus va fer amistat amb Picasso, Miró, Derain, Giacometti, Camus o Man Ray, en una de les fotos del qual es va inspirar per pintar el seu Thérèse somiant. I tot i això, una de les seves obsessions era marcar distàncies respecte a qualsevol moviment o corrent de la seva època. Buscava la singularitat i la diferenciació. “Sempre negava que degués res als seus contemporanis”, assenyala el director del Thyssen, Guillermo
Les cartes a la seva estimada abans de la primera exposició proven que Balthus buscava l’escàndol
El pintor presumia de suposades arrels nobles i negava que es veiés influït pels contemporanis