Abans del judici
L’independentisme no té full de ruta unitari, tampoc per afrontar el judici, tot i que l’estratègia de defensa entorn dels líders processats aquests dies va més enllà del Tribunal Suprem i els recursos encallats al Constitucional. No es parla de llibertat provisional ni de trasllat novament a Madrid. L’objectiu d’alguns dels contactes que s’estan duent a terme és baixar alguns replans de l’escala de la inflamació que va causar el procés independentista i la declaració unilateral. S’està trucant a totes les portes possibles a la recerca d’un ambient polític més empàtic amb els dirigents independentistes que s’asseuran al banc dels acusats per delictes de rebel·lió, conscients, però, que l’empatia, si es troba, tampoc no condueix a l’absolució.
A Madrid hi ha la convicció íntima que el càstig ha d’existir i les intervencions públiques de Quim Torra, ja sigui al Parlament o a la Fira del Càntir, reafirmen els que no donen per acabat el procés sobiranista, incloent-hi la Sala Penal del Suprem, que continua veient risc de reincidència entre els empresonats. A l’agenda del president, l’aposta pel diàleg és l’annex d’un discurs resistencialista als carrers. A Madrid, entenen que el president no té vocació de permanència política, ni de lideratge executiu. Al marge d’ultimàtums lligats a la batalla pels pressupostos de l’Estat, les seves paraules no generen la mateixa inquietud en els cercles de poder que els seus predecessors, però sí que serveixen de coartada per alimentar els que esgrimeixen el 155 com a única sortida per a Catalunya.
I mentre el president es lamenta de la repressió, el vicepresident Pere Aragonès pretén aprovar uns pressupostos catalans al marge del combat independentista.
Mentre el president es lamenta de la repressió, Aragonès pretén aprovar els pressupostos catalans al marge del combat independentista
ERC és al capdavant de les conselleries més sensibles en la despesa: Salut, Ensenyament i Afers Socials, però fins i tot Mossos i Bombers s’encomanen als comptes d’Aragonès.
La via Torra inquieta fins i tot els companys de JxCat, que ubiquen la interlocució per resoldre la crisi catalana entre Lledoners i Waterloo, entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, i no al Palau de la Generalitat. Tanmateix, els intents de destensar la relació entre tots dos no acaben de reeixir. ERC va pretendre oferir certa normalitat anunciant un intercanvi de missives i amb una visita d’Aragonès a Waterloo aquesta mateixa setmana, però les paraules de la consellera de Presidència, Elsa Artadi, qualificant d’“unilateral” la comunicació i ressenyant l’existència de quatre cartes de Puigdemont “sense resposta” de Junqueras, va revertir el terreny avançat.
La convivència independentista és tensa, encara més després de l’oferta de Puigdemont d’anar de dos de Junqueras en una llista independentista a les europees. La proposta estava destinada al fracàs polític, però buscava ressò mediàtic amb què, a falta de candidats propis, desgastar el projecte del contrincant directe. El judici de l’1-O marca el calendari electoral, però sense acord polític, les estratègies partidistes segueixen els cànons tradicionals.